Dr. Montserrat Casanovas
Montserrat Casanovas, catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, presidenta de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors del Consell General d’Economistes i del Fòrum d’Economistes a Mercats Financers del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va convidar els alumnes graduats de Dret, Administració i Direcció d’Empreses i Turisme de la Universitat de Lleida a continuar formant-se per desenvolupar la seva feina i evolucionar al ritme que exigiran les seves funcions laborals i no témer tecnologies disruptores com ara la Intel·ligència Artificial durant la seva cerimònia de graduació, que es va celebrar el 26 de maig passat.
“La formació contínua és ara més necessària que mai, perquè els avenços de forma exponencial de la tecnologia faran i fan que cada dia hàgim d’aprendre coses noves. Ja fa força anys que la delimitació de les etapes de la vida -formació, treball i jubilació- ha quedat enrere. Avui dia l’etapa de formació s’estén a tota la vida d’una persona. La formació contínua o ‘lifelong learning’ no és una moda, és una exigència. evolució tecnològica i d’avenços científics en el moment actual, com la digitalització, la robòtica, l’internet de les coses, la impressió 3D, la nanotecnologia, el descobriment de nous materials, les noves formes d’emmagatzematge d’energia i reciclar els residus, el ‘blockchain’, les criptomonedes i tot allò relacionat amb la física i computació quàntica, entre altres, ens obliga a una actualització de coneixements i habilitats constant”, va iniciar l’acadèmica el seu discurs als graduats.
Per a Casanovas, més enllà de la formació teòrica, la creativitat, la innovació i la capacitat de treballar en equips mixtos, formats per robots i humans, seran qualitats que, amb independència de la formació reglada, seran cada cop més valorades en el futur. “Els coneixements són molt necessaris, però no són suficients, ara cal capacitat crítica i analítica, una actitud proactiva en els àmbits laborals, flexibilitat, bon nivell de comunicació en diferents idiomes i aquesta capacitat d’autoaprenentatge”, va afegir la ponent.
L’acadèmica va abordar també la importància de la Intel·ligència Artificial, tot i que contextualitzant-la. “Encara que actualment la Intel·ligència Artificial és ‘trending topic’, el concepte va aparèixer ja el 1956, quan la va encunyar l’informàtic John McCarthy, fundador del Laboratori d’IA de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Però és avui dia quan s’ha fet popularitzat gràcies als avenços amb la computació i la seva capacitat de realitzar treballs fins ara humans. De tota manera, aquests canvis disruptius ja els hem vist al llarg de la història, com en els descobriments de la impremta, l’electricitat, el tren, els cotxes, la informàtica… En tots els avenços i tecnològics en què intervenen les persones com a usuàries es produeix un fenomen que posa en qüestió el món laboral. L’IA progressarà molt més que el ChatGPT, que permet als usuaris interactuar amb models de llenguatge d’última generació i fer preguntes i obtenir respostes del tema que vulguin. L’IA ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, ja que les seves aplicacions són molt variades, però la intel·ligència emocional, afortunadament, compta amb la força que tenen les emocions i els sentiments per ajudar a ser i actuar a la vida. Ara com ara és impensable parlar d’una Intel·ligència Emocional Artificial”, va argumentar.
En aquest cas, Casanovas va explicar que els avenços de la neurociència permeten avaluar el que passa al cervell humà quan pren decisions explicant comportaments intuïtius i poc racionals. Així mateix, Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia, va explicar com la presa de decisions es produeix de manera menys racional i més emocional. “Les emocions són presents en totes les decisions que pren l’ésser humà, el que varia és el percentatge en què aquestes influeixen en la decisió final. I són molt escasses les decisions i comportaments exclusivament racionals o emocionals. Es pot afirmar que, a la immensa majoria dels casos es tracta de decisions i comportaments híbrids, és a dir, en part racionals i en part emocionals. Així que no temem la Intel·ligència Artificial”, va concloure.
