Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el greu problema de la violència vinculada al narcotràfic que pateix Mèxic i els advertiments que han arribat al Govern mexicà des de Washington en aquest sentit a l’article “En caso de intervención extranjera”, publicat al portal especialitzat Código Libre el 24 d’abril passat. Una reflexió en què l’expert lamenta tant la situació per la qual passa el seu país com el populisme i la ineficàcia amb què respon el seu Executiu.
“Un fantasma torna a aparèixer a l’escena de la vida nacional, i és el fantasma d’una intervenció estrangera. En una setmana força àlgida -previ que desaparegués d’un esdeveniment públic i hagués de ser internat d’urgència-, durant la cerimònia del 109è aniversari de l’última ocupació (oficial) militar del Govern nord-americà a Veracruz, el president de Mèxic va rebutjar la intervenció d’altres governs al nostre país, sense especificar si es referia als Estats Units”, inicia Sada la seva argumentació referint-se a un episodi protagonitzat pel president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador.
L’historiador recorda que l’última intervenció dels Estats Units a Mèxic es va produir el 1914, quan l’Armada nord-americana va ocupar Veracruz després de l’acostament del règim de Victoriano Huerta amb l’Imperi Alemany, un fet rebutjat obertament pels mexicans, que es van unir per oposar-s’hi les armes, arribant fins i tot a tombar com a protesta l’estàtua erigida a George Washington a la capital. “Usant aquest context històric, López Obrador va insistir que no permetria la intervenció dels Estats Units per combatre els narcotraficants i donar-los tracte de terroristes”, afegeix.
Per a Sada, aquestes paraules del mandatari manquen de tot valor i responen simplement a una crida populista quan les morts vinculades al narcotràfic de llarg a llarg del país superen en tot just dos anys de mandat les dels seus últims predecessors. “Finalment va rematar que davant una possible ‘invasió’ en aquest cas ‘no defensaran Mèxic només els marins i els soldats, defensarem Mèxic tots els mexicans’; una cosa que, a diferència de quan el huertisme, molt pocs mexicans avui dia estarien disposats a fer a favor d’un Govern que, igual que el que s’evoca, ha permès i fomentat fins ara la violació de la Constitució i els Drets Humans”, conclou el col·laborador de la RAED.
