Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn les seves reflexions sobre els autors de l’Antiga Grècia i l’actualitat de la cultura clàssica als articles “El Liceo creado por Aristóteles”, “Tales de Mileto, uno de los siete sabios de Grecia”, “El gran siglo de Pisístrato”, “La educación infantil en la Antigua Grecia”, “Heráclito de Éfeso y el fuego” i “Ulises, símbolo de la aventura humana”, publicats entre aquests mesos de maig i juny a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “El Liceu creado por Aristóteles”, Callabed es refereix al llegendari espai situat en les proximitats del temple d’Apol·lo Lici, dins de les muralles d’Atenes, on Aristòtil impartia els seus ensenyaments, tradicionalment passejant amb els seus deixebles pel jardí o per algun pòrtic cobert. Per això l’escola filosòfica d’Aristòtil se la coneix com l’escola del Liceu, o també, com l’escola peripatètica. “Al Liceu, Aristòtil va dictar les lliçons que constituiran després la major part de la seva obra conservada. L’escola sempre va tenir una orientació empírica, en oposició a l’Acadèmia d’Atenes, molt més especulativa. Aquesta orientació empírica s’accentua quan Teofrast n’assumeix la direcció. Al testament d’Aristòtil es parla de la infraestructura del Liceu, que comptava amb jardí, el passeig, biblioteca i d’altres peces”, explica.
D’altra banda, en “Tales de Mileto, uno de los siete sabios de Grecia”, l’expert recupera la figura d’aquest filòsof, matemàtic, geòmetra, físic i legislador grec que va definir l’aigua com el principi originari de la natura i va fundar l’Escola Jònica de Milet. “Tales de Milet és reconegut per trencar amb l’ús de la mitologia per explicar el món i l’univers, canviant-lo per explicacions naturals mitjançant teories i hipòtesis naturalistes que utilitzen la raó (logos), per la qual cosa és considerat l’iniciador de l’especulació científica i filosòfica grega i occidental”, assenyala.
A “El gran siglo de Pisístrato”, l’acadèmic presenta el personatge que ha estat considerat el prototip dels tirans grecs després d’exercir un règim amb mà de ferro i grans èxits polítics a Atenes al segle VI aC “El segle de Pisístrat a l’Antiga Grècia és un dels grans de la història. Se li ha considerat el prototip dels tirans grecs, la política dels quals evoca els dèspotes il·lustrats del segle XVIII. Va exercir la dictadura a Atenes entre 561 i 528 aC amb dues interrupcions”, recorda.
El president del Club de Pediatria Social dedica “La educación infantil en la Antigua Grecia” a analitzar els diferents models educatius a aquest període clàssic. “A Atenes, el pare tenia dret a acceptar el nen nounat o exposar-lo, és a dir, abandonar-lo, sense preocupar-se si seria acollit o moriria com els petits cadells. A Esparta només la Comunitat dels Iguals podia decidir sense consultar amb els pares, si el nounat era prou robust per arribar a ser un espartà o bé calia llançar-lo a l’avenc del Bàrat, que era un clot profund on es llançaven els condemnats a mort”, inicia la seva explicació.
A “Heráclito de Éfeso i el fuego”, el ‘lector expert’ aborda la figura i l’obra d’un dels primers filòsofs presocràtics que va provar d’identificar la primera causa de creació del món. “Va ser un dels primers filòsofs que va voler explicar la primera causa de la creació del món. Per això, va rebutjar anteriors opinions com la de Tales de Milet, que considerava que era l’aigua, o la d’Anaximandre, que considerava que era l’aire. Per contra, va considerar Heràclit d’Efes que el foc n’és la causa primera”, detalla.
Finalment, a “Ulises, símbolo de la aventura humana”, Callabed fa referència a un dels protagonistes principals de la guerra de Troia i un dels grans herois dels grecs que han passat a la història i són de referència comuna encara avui dia. “Caracteritza a Ulisses la seva humanitat. Els seus companys són amics i súbdits i li obeeixen perquè veuen en ell un esperit superior capaç de superar totes les dificultats. Ulisses considera que la intel·ligència i l’enginy poden imposar-se sempre, tant si es troba amb la maga Circe, a l’antre del ciclop o llançat per la tempesta a les riberes dels feacios sap respondre adequadament: valor, reflexió i astúcia són les seves armes preferides. La deessa Atena no deixa mai de protegir-lo, salvant-lo de perills i apareixent d’una forma o l’altra per guiar-lo enmig de dificultats”, narra.
Llegiu “El Liceo creado por Aristóteles”
Llegiu “Tales de Mileto, uno de los siete sabios de Grecia”
Llegiu “El gran siglo de Pisístrato”
Llegiu “La educación infantil en la Antigua Grecia”
Llegiu “Heráclito de Éfeso y el fuego”
Llegiu “Ulises, símbolo de la aventura humana”
