Oriol Amat reflexiona sobre la composició i funcions que han de tenir els membres de l’òrgan rector de qualsevol empresa
Dr. Oriol Amat
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, expresident, vicepresident i fundador de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a l’article “Perfil i actuació dels membres del consell d’administració”, publicat per “L’Econòmic”, el suplement d’economia del diari “El Punt Avui”, sobre la composició i funcions que han de tenir els membres de l’òrgan rector de qualsevol empresa.
Sobre el perfil dels seus integrants, Amat assenyala que els consellers han de tenir reconeguda solvència, experiència i habilitats professionals. “Han de saber interpretar els estats comptables i ser tolerants davant punts de vista diferents, però també han de tenir independència de criteri i han de saber expressar opinions amb efectivitat. Tenen capacitat de visió dels aspectes estratègics i operatius i han de saber com identificar riscos i protegir els actius de l’empresa”, explica.
En segon lloc, de l’actuació dels consellers destaca els aspectes relacionats amb la integritat personal i professional. “Han de tenir alts estàndards ètics i vetllar pel compliment de la legalitat. Han de ser sensibles en matèries com la responsabilitat social corporativa, els drets humans i laborals i la protecció de l’entorn. Així mateix han de vetllar pels interessos legítims de les diferents parts interessades (accionistes, clients, treballadors…) i han d’estar lliures de conflictes d’interès”, afegeix. Per a Amat, un conflicte d’interès és tota aquella situació en la qual hi existeix qualsevol tipus de col·lisió entre l’empresa i l’interès personal del conseller o d’un tercer vinculat a aquest. Això passa, per exemple, quan el conseller treballa o té una relació directa amb alguna persona relacionada a una empresa que és client, proveïdor o competidor. “Quan es doni aquesta situació es posarà de manifest i el conseller ha d’abstenir-se de participar en les discussions i presa de decisions”, explica.
En la mateixa línia, l’acadèmic assenyala que l’actuació dels consellers ha de perseguir en qualsevol cas la creació de valor de l’empresa i, per això, no s’ha de basar en els interessos personals. “No es poden aprofitar oportunitats de negoci, ja sigui una inversió o una activitat empresarial, derivada de la relació amb l’empresa o de l’ús d’informació privilegiada. Tampoc es poden acceptar regals en l’exercici de la seva funció, llevat que tinguin un valor molt reduït o simbòlic. I els membres del consell no poden demanar avantatges per a ells, per a l’empresa o per a altres. Han de guardar confidencialitat de tota la informació a la qual tenen accés en virtut de la seva funció i han de denunciar qualsevol irregularitat de la qual tinguin informació, ja sigui comesa per l’empresa o per d’altres consellers. No poden prestar serveis a empreses de la competència tret que es compti amb l’autorització de l’empresa”, explícita.
Amat també recorda que els consellers assumeixen importants responsabilitats i en algun cas poden arribar a haver de respondre amb el seu patrimoni personal davant de reclamacions fetes per tercers en relació amb la seva actuació. Per tant, han de ser conscients dels riscos que suposa el seu paper i, per això, han d’actuar amb la màxima diligència. “Fins fa poc, hi havia consellers que pensaven que el seu nomenament era un premi i que simplement havien d’escalfar la cadira. Ara està clar que no és així, el conseller és coresponsable del que fa o deixa de fer”, conclou.
