Ignacio Buqueras

Dr. Ignacio Buqueras

Ignacio Buqueras, president de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Premi Patrimoni Mundial Federico Mayor Zaragoza”, en el qual brinda un emotiu homenatge al desaparegut exministre d’Educació i exdirector general de la Unesco i ofereix alguns detalls del nou guardó promogut per Adiprope que el mateix acadèmic va presentar a la seu de la RAED el març passat en un acte en el qual van participar el president de la Junta de Govern de la Real Corporació, Alfredo Rocafort, i la segona tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i exsubdelegada del Govern a Catalunya Maria Eugènia Gay.

President al seu torn de la Fundació Cultura de Pau i patró de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, Mayor Zaragoza, que també va ser acadèmic de la RAED, va morir el passat 19 de desembre als 90 anys. L’objectiu del nou guardó que recorda la seva memòria és el de promoure un millor coneixement, conservació, valoració, difusió i promoció del patrimoni mundial d’Espanya reconegut per la Unesco, del qual Espanya és un dels líders mundials. El premi cobrirà tant l’àmbit nacional com internacional, dividint-se en aquestes dues categories, i reconeixerà les persones, entitats, institucions, empreses o altres col·lectius que més s’hagin distingit per les seves accions, activitats i gestos a favor de la protecció i divulgació d’aquests béns. El lliurament dels premis tindrà lloc el Dia Internacional del Patrimoni Mundial, el 16 de novembre de cada any.

Premi Patrimoni Mundial Federico Mayor Zaragoza

El passat de desembre va morir a Madrid Federico Mayor Zaragoza, una de les personalitats espanyoles amb més projecció internacional dels últims 50 anys. Va ser un destacat científic i acadèmic, un polític més que preparat que va tenir un paper important en la transició i una figura indiscutible que va desenvolupar una tasca importantíssima en el camp de l’educació, la gran assignatura pendent que té Espanya aquests últims 40 anys. Molts dels greus problemes que viu la nostra societat tenen la seva raó de ser en la falta d’una educació en valors. Al seu dia va dir: “La meva idea és que la solució als problemes del món té un nom: educació, accés al coneixement i compartir els coneixements”. Què siguem líders europeus en baixa natalitat, en separacions matrimonials i en fracàs escolar són fruit d’una educació inadequada! També va manifestar: “La democràcia, com el medi ambient, no té cap altra solució que l’educació ciutadana”.

Entre les seves múltiples responsabilitats va ser rector de la Universitat de Granada, ministre d’Educació i Ciència i director general de la Unesco entre el 1987 i el 1999. Els seus contactes internacionals van ser múltiples. En el pla humà era una persona propera, alegre, vital, gran viatger, amant de la mar i del món del tenis. A l’àmbit familiar, al costat de Cheles, companya d’estudis, va tenir tres exemplars fills: Federico, Pablo i Chelines. Va ser una persona compromesa, amb conviccions íntimes que li van portar a un lliurament apassionat al servei de grans ideals. Considero que ha estat i és un referent i model d’excel·lència per a tots els espanyols.

Federico Mayor Zaragoza

Federico Mayor Zaragoza

Als últims 40 anys vaig tenir amb ell una relació molt especial, que es va iniciar als anys 80 amb motiu de la meva presidència del Cercle Català de Madrid, del qual la seva filla va ser pubilla. El 1982, amb motiu del seu nomenament com a ministre d’Educació i Ciència, vaig organitzar un sopar d’homenatge, el vaig incorporar al Consell de Cent del Cercle i va pronunciar una conferència amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre. Amb motiu del seu nomenament, el 1987, com a director general de la Unesco vaig assistir a París al memorable acte de la seva presa de possessió, igual com dotze anys més tard, el 1999, quan va deixar el seu més que destacat càrrec. Possiblement vaig ser un dels pocs espanyols assistents a títol personal.

A la meva etapa de president de la Fundació Independent vaig promoure el seu nomenament, més que merescut, com a Espanyol Universal, que va tenir lloc en un sopar en el seu honor a l’Hotel Ritz de Madrid, el 1999. Anteriorment van arribar els homenatges a Camilo José Cela, 1996; Plácido Domingo, 1997, i Vicente Ferrer, 1998. Altres guardonats han estat Valentí Fuster, Miguel Induráin, Pedro Duque, Ricardo Díez Hochleitner, Julio Iglesias, Rafa Nadal o Margarita Salas. A l’acte van assistir Camilo José Cela, Plácido Domingo i el ministre d’Afers Exteriors, Abel Matutes, entre moltes altres personalitats. Es van adherir a l’homenatge amb els seus testimonis el secretari general de l’ONU, el director d’Unicef, els presidents d’Hongria i França; el de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; el del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, i l’expresident del Govern espanyol Leopoldo Calvo-Sotelo.

Memorable va ser el seu discurs a l’acte de clausura del II Congrés Nacional d’Organizacions de Gent Gran, promogut i organitzat per la Fundació Independent, que va tenir lloc a Madrid el 1995 i en el qual van intervenir la ministra Cristina Alberdi o l’alcalde de Madrid José María Álvarez del Manzano. Memorable també va ser el capítol que va escriure per al llibre “Vejez activa”, que té com a subtítol “Experiencia y saber al servicio de la sociedad”, que jo mateix vaig promoure, vaig coordinar i del que soc coautor.

Federico Mayor Zaragoza va pronunciar la conferència inaugural del I Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols, celebrat a la Universitat Rey Juan Carlos, a Madrid, els dies 14 i 15 de desembre del 2006. La Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols i l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols van ser constituïdes per la Fundació Independent. Els comitès executius de les dues entitats els presidia jo en la meva condició de president de la Fundació. Durant la meva presidència de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya va ser patró, president del nostre Consell Assessor i Ambaixador Honorari del Patrimoni Mundial d’Espanya.

Des de la Fundació, amb el coneixement i l’autorització de la seva família, hem creat el Premi Patrimoni Mundial Federico Mayor Zaragoza. El seu objectiu prioritari és promoure un millor coneixement, conservació, valoració, difusió i promoció del nostre Patrimoni Mundial. Som els quarts líders amb més patrimoni reconegut per la Unesco, i la major part dels espanyols no és conscient de la seva importància. Tots podem i hem d’estar orgullosos d’ell. El premi tindrà un vessant nacional i una altra d’internacional, totes dues en dues àrees, una per destacar a una persona que s’hagi distingit en promoure el nostre patrimoni, i una altra a la institució, entitat o empresa que més hagi efectuat al servei del patrimoni. El lliurament dels premis serà al voltant del 16 de novembre, Dia Internacional del Patrimoni, i tindrà lloc a la Galeria de les Col·leccions Reials de Madrid.

La primera presentació del premi va tenir lloc en un acte, que vaig presidir, al Palau Reial de Madrid al gener. Altres actes de presentació han tingut lloc a Màlaga, amb la intervenció del seu alcalde; a la Casa Botines de Lleó; a Barcelona, a la seu de la Reial Acadèmia Europea de Doctors; a l’Alhambra de Granada i de nou a Barcelona, al Círculo Ecuestre, en un acte memorable promogut per la RAED, l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya i el Cos Consular a Barcelona.

Vull donar testimoni que en aquestes quatre dècades he comptat sempre amb l’especial col·laboració de Federico Mayor Zaragoza i els seus valuosos consells. La seva memòria sempre la tindré molt present, i amb la convocatòria d’aquest guardó seran els ciutadans del món que ho recordaran.