Dr. Xabier Añoveros
Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que va celebrar l’Acadèmia el passat mes de gener a Barcelona i Madrid el treball “L’Espanya buida. L’Espanya oblidada”, en què va fer una succinta anàlisi sobre les zones despoblades d’Espanya, el seu aïllament, els seus difícils accessos i escassetat de serveis bàsics, la duresa de la vida rural, l’entrada de la política al món rural i les possibles solucions per revitalitzar-les.
“Espanya, per raons molt diverses, però sempre basades en un tema econòmic de subsistència, va començar a despoblar-se ja des de començaments del segle XIX. Últimament, amb el desenvolupament desorbitat de les grans ciutats i les dificultats d’escolarització, així com la manca d’oportunitats per a la joventut, la despoblació ha augmentat d’una manera, segons sembla, imparable”, va iniciar l’acadèmic la seva argumentació. De la mateixa manera que el seu origen, Añoveros també va situar en aquests principis del segle XIX les primeres idees que van sorgir per resoldre’l, tot i que, com ara, no van passar del debat polític.
Per a l’acadèmic, ni les propostes recurrents i poc articulades de la revitalització turística d’aquestes zones despoblades o bé d’atracció cap al teletreball han resolt el problema ni a petita escala. Tampoc no ho han fet plans governamentals per afavorir el sector primari, propi d’aquestes zones, com el Pla General propiciat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El ponent va qualificar les seves propostes de simples i poc treballades i va indicar que s’han demostrat escassament eficaces.
Davant d’això, Añoveros proposa la creació d’un Ministeri d’Igualtat Territorial que s’ocupi, de forma exclusiva i amb un pressupost generós i suficient, de l’Espanya buida, de les seves dificultats, infraestructures i serveis, com ara les comunicacions, escoles, serveis bancaris, de la creació de petits negocis basats en els productes i fruits de l’agricultura i la ramaderia local, en la constitució de cooperatives eficaces que ajudin i apleguin petits productors, així com canals econòmics, àgils i pràctics de distribució.
“Aquest nou ministeri hauria de posar en marxa una agenda rural, en línia amb l’agenda rural europea, per concretar i coordinar el conjunt d’actuacions necessàries per al desenvolupament dels territoris afectats per la despoblació. També hauria de lluitar contra l’envelliment dels petits nuclis rurals, molts d’ells en risc de desaparició, i ocupar-se amb urgència de la transformació ecològica que ha d’afrontar el país i del seu reequilibri territorial, així mateix hauria de coordinar la resta de ministeris amb competències en moltes de les qüestions relacionades amb aquesta Espanya oblidada oblidar els organismes de les comunitats autònomes dedicats a aquest menester”, va exposar.
