Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), planteja diferents descobertes culturals i històriques als articles “Descubriendo el arte de la Fundación Bemberg”, “Explorando el arte de la Fundación Maeght”, “Santiago Lorén, el biógrafo de Ramón y Cajal”, “La pasión de Ramón y Cajal por la pintura”, “La fusión de la ciencia y el arte literario” i “Hacia una moral para los comentaristas”, publicats entre els passats 17 de juny i 9 de juliol a les seccions “Lectores expertos”, “Lectores corresponsales” i “La mirada del lector” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Descubriendo el arte de la Fundación Bemberg”, l’acadèmic rememora una visita recent a l’Hotel D’Assezat de Tolosa de Llanguedoc, dissenyat per l’arquitecte renaixentista Nicolas Bachelier, que acull la magna col·lecció de pintura i escultura de la Fundació Bemberg. “Un apartat a part en una visita a Tolosa mereix la Fundació Georges Bemberg, a l’Hotel D’Assezat. Georges Bemberg (1911-2011) va pertànyer a una família procedent de Colònia establerta a Argentina, que va conservar sempre els seus lligams familiars i intel·lectuals amb Europa. Educat a França, va créixer en un medi cultivat i artístic desenvolupant molt aviat un gust pronunciat per a les arts. Diplomat en literatura comparada a Harvard va ser també pianista, bibliòfil, col·leccionista i autor d’obres literàries. És de lloar que per sobre de la delectació de les obres vulgués mostrar-les públicament”, assenyala l’autor.
“Explorando el arte de la Fundación Maeght”, per la seva banda, és una invitació a visitar la col·lecció d’aquest espai, inaugurat el 1964 en una pineda de la Côte d’Azur, als turons de Saint-Paul Vence per desig exprés del matrimoni de Margherite i Aimé Maeght. Una cita que va reunir figures de la talla d’André Malraux, Marc Chagall, Joan Miró, Yves Montand, Josep Lluís Sert, Alberto Giacometti, Henri-Georges Clouzot o Ella Fitzgerald. “Cal caminar un bon tros i per terreny costerut des de Saint-Paul per arribar al turó. L’esforç val la pena. La Fundació és un veritable museu enmig de la natura. La calma envaeix en visitar-la. En aquest exquisit recinte es presenta l’art modern i contemporani en totes les seves formes. El matrimoni Maeght va crear una veritable comunitat d’artistes: la galeria és una amistat, cadascú treballa per a tots. Pintors, escultors i poetes es troben a Saint-Paul i se senten a casa seva i es dedica amb passió a l’aventura”, explica Callabed.
A “Santiago Lorén, el biógrafo de Ramón y Cajal”, per la seva banda, el president del Club de Pediatria Social recupera la figura de l’expert en la vida i l’obra del Nobel que va escriure el guió de la sèrie televisiva dirigida per José María Forqué sobre Santiago Ramón y Cajal. “Santiago Lorén és un autor de referència en la història de la medicina aragonesa i sobre Santiago Ramón y Cajal, al qual va dedicar el seu llibre ‘Cajal, historia de un hombre’. Nascut a Belchite. Premi Planeta el 1953 per ‘Una casa con goteras’ i Premi Ateneu de Sevilla per ‘La vieja del molino de aceite’. Metge, ginecòleg, prolífic escriptor i humanista. Va ser el meu professor d’Història de la Medicina a Saragossa. Era un home il·lustrat, crític amb fonamentació, pulcre en la seva presència i en la seva metodologia expositiva progressista. Tenia un punt d’heterodox i anticonformista que el plasmava als nombrosos llibres i a les amenes classes”, recorda l’autor.
Santiago Ramón y Cajal
Callabed també aborda la figura del Nobel aragonès a “La pasión de Ramón y Cajal por la pintura”, on destaca que el científic va ferr servir els seus coneixements i habilitats pictòriques per als seus estudis histològics i anatòmics. “Santiago volia aprendre a pintar. Afortunadament per a la medicina, els seus dibuixos resultarien molt importants per a la difusió de la seva obra científica. Va voler ser pintor sempre. A les seves memòries ens diu que utilitzava els càstigs perllongats per donar curs als seus deliris pictòrics dibuixant amb guix i cartró a les parets batalles campals entre bedells i alumnes en què els primers portaven la pitjor part”, explica l’expert.
Tampoc abandona l’acadèmic la figura de Ramón y Cajal a “La fusión de la ciencia i el arte literario”, on rememora el panegíric que Santiago Ramón y Cajal va dedicar al primer premi Nobel espanyol, al seu cas de Literatura, José Echegaray, per la seva obra “El gran Galeoto”. “Sovint escolto comentaris referents a aquest gran desconegut per al gran públic que va ser José Echegaray. Aquest és el panegíric de Cajal defensant la fusió de la ciència i l’art literari: ‘Si sorprén a alguns que un enginyer, un físic, un geòmetra, la fantasia del qual s’hauria d’haver esgotat entre el param adust de fórmules algebraiques, hagi cultivat tan primorosa i gallardament la poesia, i més als qui s’admiren de tan feliç conjunció de facultats, se’ls podria preguntar si coneixen per ventura algun talent científic que no tingui alguna cosa i encara molt de poeta'”, recull Callabed.
Finalment, a “Hacia una moral para los comentaristas”, l’acadèmic recupera una màxima del filòsof canadenc d’origen argentí Mario Bunge dedicada als anomenats analistes que es prodiguen pels mitjans, sovint amb opinions infundades. “Bunge va proposar ‘Primum cognoscere, deinde philosophari’ (primer conèixer, després filosofar). Efectivament, juntament amb destacats i eficients professionals dels mitjans de comunicació, proliferen una sèrie de comentaristes i també polítics ‘amos de la realitat’ dels quals no es coneix una formació contrastada i reconeguda en els temes que exposen. De la mateixa manera que hi ha una moral de recerca científica, Bunge ens acosta a una moral de reflexió comunicativa i filosòfica”, conclou.
Llegiu “Descubriendo el arte de la Fundación Bemberg”
Llegiu “Explorando el arte de la Fundación Maeght”
Llegiu “Santiago Lorén, el biógrafo de Ramón y Cajal”
Llegiu “La pasión de Ramón y Cajal por la pintura”
Llegiu “La fusión de la ciencia y el arte literario”
Llegiu “Hacia una moral para los comentaristas”
