Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la llei d’Amnistia que negocia el Govern provisional presidit per Pedro Sánchez a l’article “Cicerón contra Verres”, publicat al diari “La Razón” el 7 de setembre passat. L’experta cita el cas històric de Marc Tul·li Ciceró a les seves “Verrines”, els discursos que va escriure per acusar Caius Verres dels seus crims a Sicília, on exercia com a governador. Tot i que el jurat que havia de decidir el futur del patrici, Verres ha passat a la història com un dels pitjors governadors que va enviar Roma a les províncies.
L’acadèmica inicia la seva argumentació amb una coneguda cita d’aquests històrics discursos que s’estudien a les facultats de dret i la translació dels quals a l’actualitat deixa en mans del lector: “Els pobles que ja no tenen solució, que viuen ja a la desesperada, solen tenir aquests epílegs letals: es rehabilita en tots els seus drets els condemnats, s’allibera els presidiaris, es fa tornar als exiliats, s’invaliden les sentències judicials… Quan això passa, no hi ha ningú que no comprengui que això és el col·lapse total de tal Estat, on això s’esdevé, ningú no s’ha de confiar en cap esperança de salvació”.
Dra. Teresa Freixes
Citant l’autor clàssic, l’experta adverteix sobre els perills de la desintegració de les societats i el col·lapse de l’estat de dret davant de les decisions partidistes dels polítics quan no es guien pel bé comú. Per a Freixes, que avui dia s’estigui considerant una amnistia i un procés d’autodeterminació a Catalunya podria portar al col·lapse del sistema democràtic que ha garantit la prosperitat a l’últim mig segle. L’acadèmica es pregunta si és democràticament possible aprovar una llei d’Amnistia per a aquells involucrats en la derogació de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A més, critica la idea d’autodeterminació com a figura no aplicable sobre Espanya.
“¿Cal considerar que és possible, democràticament, no només jurídicament des d’una perspectiva formal, l’aprovació d’una llei d’amnistia perquè els implicats en la derogació de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (encertadament suspesa i anul·lada pel Tribunal Constitucional d’aquells temps), del pretès referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre a què es pretén donar validesa formal si no se n’organitza un de nou, de l’anul·lació dels drets de bona part dels catalans i la consolidació de la dominació d’una regressiva minoria secessionista, converteixi els colpistes en els patriotes del 17? Fer-ho significaria acceptar que estem en un règim antidemocràtic, les lleis i resolucions judicials del qual són injustes i no ajustades als estàndards internacionals quan, per contra, som, o almenys estem sent fins ara, un dels països menys condemnats pel Tribunal Europeu de Drets Humans i situat entre les democràcies que compleixen amb els índexs de qualitat propis d’aquests règims”, conclou.
