Dr. Jorge Molinero
Jorge Molinero, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el 10 de gener passat. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La tentación del catastrofismo”, en què va explicar amb un amè relat nombroses lectures pessimistes del futur que s’han fet al llarg de la història. Li va respondre en nom de la RAED l’acadèmic de número Pablo Ignacio de Dalmases.
“La predicció dels més prestigiosos experts, científics i intel·lectuals publicada per ‘The Times’ el 1894 pronosticava una distòpia en què les ciutats serien llocs inhabitables per culpa dels fems equins. El que va passar, però, va ser que tres dècades després amb prou feines quedaven cavalls a les ciutats i els automòbils circulaven com si sempre hi haguessin estat. Al llarg del segle XX, Nova York va multiplicar per sis la seva població sense que ningú trepitgés un fem. Els experts van errar en els seus pronòstics estrepitosament perquè van caure en la temptació del catastrofisme, una tendència del pensament humà que acostuma a fracassar perquè omet en els seus raonaments un aspecte fonamental que no és cap altre que la colossal capacitat d’adaptació de l’espècie humana, que compta amb la poderosa eina del que avui dia es coneix com la innovació”, va iniciar Molinero la seva intervenció.
El recipiendari va abordar les avui desconegudes i sovint estrambòtiques teories del pic de Hubbert, la cronologia d’Ussher, la teoria del catastrofisme de Cuvier o la teoria de Malthus sobre el creixement de la població i l’escassetat de recursos i va analitzar la influència d’aquestes teories en l’opinió pública contemporània, reforçant la tendència humana cap al pensament catastrofista, que va atribuir a biaixos cognitius. En la mateixa línia, Molinero es va referir al discurs catastrofista relacionat amb el canvi climàtic, i va criticar l’exageració de les prediccions sense negar les evidències, tot i que advocant per un enfocament més racional. L’expert va demanar de rebaixar la sobreactuació catastrofista sobre el canvi climàtic i concentrar-se a treballar en la transició energètica i la justícia climàtica, que va considerar la nova cara de la justícia social.
Molinero va citar com a grans mostres del catastrofisme contemporani la fam global definitiva dels anys 60 del segle XX, la nova edat del gel dels 70, el forat a la capa d’ozó dels 90, l’holocaust nuclear sempre pendent d’un fil durant la Guerra Freda, la desocupació mundial massiva per culpa dels avenços tecnològics vaticinat durant el canvi de segle i el món dominat per les intel·ligències artificials que convertiran els humans en mers esclaus dels algorismes a què tant s’apel·la actualment. “Una successió interminable de catàstrofes globals enunciades en molts casos per prestigiosos professors i científics de provada capacitat i intel·ligència que, tot i això, mai no s’han complert i, molt probablement, mai no es compliran, però que no deixen de ser imaginades i anunciades per tot arreu. La ciència psiquiàtrica ens diu que el nostre cervell està especialment adaptat per detectar amenaces i, per això, tendeix sempre a imaginar el pitjor dels casos”, va concloure.
El nou acadèmic ha estat professor a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat d’A Corunya, a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Santiago de Compostela i a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant la seva etapa acadèmica, va ser investigador visitant a la Universitat de Florida, a l’Institut Reial de Tecnologia d’Estocolm i a la Universitat de Göteborg. Ha estat president del Grup Espanyol de l’Associació Internacional d’Hidrogeòlegs, Premi Alfons Bayó per a joves investigadors i Premi Carlos Ruiz Celaá, atorgat per l’Associació Nacional d’Enginyers de Mines en reconeixement a la seva contribució al coneixement hidrogeològic. A l’àmbit literari, Molinero és autor de les novel·les “Toda la muerte para dormir”, “La enfermera del desierto” i “Nómadas”.
