
Dr. Javier López-Galiacho
Javier López-Galiacho, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre els límits del dret a la intimitat a l’article “Cartas que no se deben publicar: reflexiones sobre la divulgación por Isabel Preysler de las cartas íntimas de Vargas Llosa”, publicat el passat 14 de novembre al portal especialitzat Confilegal. D’altra banda, dedica la seva popular tribuna de Ràdio Albacete, una de les emissores de la Cadena Ser, que es va emetre el passat 30 d’octubre, a l’aniversari de la dana que es va cobrar la vida de més de dos centenars de persones, principalment a València i Castella-la Manxa, fent especial èmfasi a la tragèdia que va viure el municipi de Letur, a Albacete.
A Confilegal, l’acadèmic critica la decisió d’Isabel Preysler de publicar les cartes íntimes que li va escriure Mario Vargas Llosa sense comptar amb el consentiment de l’autor ni el dels seus hereus, considerant que constitueix una intromissió il·legítima en drets fonamentals, ja que aquestes missives continuen protegides tant per la propietat moral de l’autor com pel dret a la intimitat. López-Galiacho recorda que la Constitució reconeix explícitament la protecció de la intimitat i el secret de les comunicacions i argumenta que revelar correspondència privada vulnera aquestes garanties. A més, cita la llei que desenvolupa aquest dret, on es considera de forma explícita un acte lesiu publicar escrits personals de caràcter íntim sense permís.
Des del punt de vista de la propietat intel·lectual, l’acadèmic defensa que les cartes són obres escrites, la qual cosa implica que Vargas Llosa conserva drets morals sobre elles, fins i tot després de la seva mort. López-Galiacho adverteix també que els hereus podrien reclamar part dels guanys derivats de la seva publicació. Per al jurista, el fet de publicar aquestes cartes no és només una qüestió legal, sinó també ètica: representa traïció al pacte tàcit de confidencialitat entre qui escriu i qui rep, i converteix una cosa íntima en espectacle. L’articulista cita el cas d’Emilia Pardo Bazán i Benito Pérez Galdós, on es van preservar cartes d’ella per respecte a la intimitat en vista del seu contingut. “Les cartes, com les abraçades, no es presten. Es guarden”, conclou.
Per la seva part, a la seva tribuna radiofònica, l’acadèmic rememora la tragèdia soferta fa un any en aquest municipi de la Serra del Segura que prova de recuperar la normalitat després de la destrucció que van provocar les riuades, segant la vida de sis veïns. López-Galiacho exposa com a més del valor natural i paisatgístic, Letur vol recuperar la seva identitat cultural i la seva economia local. Els habitants aposten per recuperar el turisme rural, les tradicions serranes i la vida comunitària com motors per rellançar el municipi. Aquesta revitalització es veu com una oportunitat per projectar un futur verd, basat en la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.

De PxHere
“L’aigua va voler esborrar la seva història, però no va poder amb l’ànima de la seva gent. Perquè a Letur, com a la pedra, hi ha memòria. I cada ferida es converteix en cicatriu tallada, en testimoni de resistència. El poble, com el picapedrer, no es rendeix: aixeca el seu futur sobre la runa, esculpeix esperança a cada racó, i ens recorda que la vida, com la pedra, es forja amb esforç, amb comunitat i amb amor”, argumenta l’acadèmic en una sentida al·locució.
López-Galiacho ha estat director del Col·legi Major San Pablo de Madrid i secretari general i cap de la divisió de Dret de la Fundació Cisneros de la Universitat Complutense de Madrid i va ser director del Màster Oficial d’Accés a l’Advocacia de la Facultat de Dret de la Universitat CEU San Pablo, centre del qual també va ser patró. Atresora un dilatat compromís amb la cultura, i a més d’investigador, escriptor i columnista en diversos mitjans de comunicació és autor de diversos llibres i d’una llarga llista de treballs de recerca en el camp del dret civil, bon govern corporatiu, fundacions i sostenibilitat i ètica empresarial. El passat 31 de maig va ser reconegut com a Fill Predilecte de Castella-la Manxa pel Consell de Govern de la Junta de Castella-la Manxa per la seva destacada tasca docent i empresarial i el seu ferm compromís amb la cultura i el patrimoni com la seva iniciativa per a la preservació del Teatre Circo d’Albacete, un espai emblemàtic de les arts escèniques.