“La comissió Estat-Generalitat no pot entrar en la definició del marc estatal general ni incidir en les competències de la resta de Comunitats Autònomes”
Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, fundadora i presidenta de la plataforma Concòrdia Cívica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat l’article “Bilateralismo versus constitucionalismo”, on alerta sobre el que considera una interpretació de la Constitució interessada, parcial i aliena als organismes previstos per exercir-la en el marc de l’actual negociació bilateral que mantenen els Governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Fins a l’extrem, assenyala l’acadèmica, que les seves conclusions puguin afectar, directament o indirectament, a la resta de Comunitats Autònomes i al conjunt dels ciutadans catalans i espanyols, en un estat d’indefensió.
“La comissió bilateral Estat-Generalitat que es posa novament en marxa no és un instrument nou de cooperació. Les seves funcions, similars a les de la resta de comissions bilaterals que existeixen a les Comunitats Autònomes, no coarten la capacitat de l’Estat per a la definició i coordinació de les polítiques territorials, tal i com ha definit el Tribunal Constitucional. Es tracta, doncs, d’una comissió que només pot actuar en el marc del que s’atengui a les parts que la formen, no en la definició del marc estatal general ni en el que pugui incidir en les competències de la resta de les comunitats autònomes”, considera Freixes.
Dra. Teresa Freixes
La catedràtica posa l’exemple dels Estats Units i, sobretot, d’Alemanya o Àustria, que funcionen dins de la diversitat que la complexa estructura federal comporta perquè els seus instruments de cooperació política i tècnica mantenen un funcionament regular i serveixen per desbloquejar les naturals divergències que els Estats federals poden presentar. “A Espanya, en canvi, l’Estat manté competències que no està exercint i aquesta desídia està originant que no es controli que el desenvolupament autonòmic concordi amb les bases estatals, o que no s’exerceixin els instruments de coordinació general constitucionalment previstos”, assenyala.
“Espanya té un problema que ve de lluny i que s’aguditza després de la ruptura del pacte constitucional que es va produir amb els prolegòmens de l’Estatut català de 2006 -prossegueix-. Quan aquestes crisis deriven en enfrontaments com l’actual poden transformar-se en crisis estructurals que enfrontin a la ciutadania a posicionar-se mentalment en forma perillosa si no hi ha un eix programàtic racional que permeti superar adequadament el caos intel·lectual que tot això comporta, sobretot tenint en compte els dos grans eixos en què tot déu pretén exercir la seva unilateral hegemonia: la comunicació i l’educació”.
