Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 27 de novembre la conferència de cloenda del curs acadèmic 2018 de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, que es va celebrar al Saló d’Actes del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, seu de la corporació. Vilallonga va intervenir amb el treball “Bestiaris, faules i metamorfosis”. Va fer la presentació l’acadèmica i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i al seu torn acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED Maria Àngels Calvo.
Vilallonga va presentar les particularitats del bestiari, una obra que recull un conjunt d’animals i monstres amb diversa simbologia. És un gènere literari bàsicament medieval, que transmetia coneixements mitjançant manuscrits il·luminats amb una funció didàctica. Els animals es relacionaven amb les virtuts i els defectes o exemplificaven les meravelles del món creat per Déu. El bestiari va fixar nombroses festes i costums catalanes.
La faula, d’altra banda, és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes humanitzats. També té un caràcter didàctic generalment ètic que es mostra al final del relat. Creades ja a l’Antiguitat clàssica, entre els seus autors destaquen Isop i Fedre. A l’època medieval adquireixen un caràcter religiós i amb la Il·lustració tenen una nova finalitat educativa. 
L’acadèmica també va destacar que al Renaixement les faules van comptar amb l’interès dels humanistes i Leonardo da Vinci, per exemple, va compondre un llibre de faules. De l’Edat Contemporània va destacar grans faulistes com George Orwell.
La metamorfosi, procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament, també té el seu correlat literari. Vilallonga va citar “Les Metamorfosis” del poeta romà Ovidi, que descriuen la creació i la història del món. Com a referent proper va destacar “La salamandra” de Mercè Rodoreda. A l’àmbit de les arts plàstiques, les metamorfosis constitueixen la principal font d’inspiració pel que fa a iconografia i temàtiques mitològiques, molt especialment a l’art del Renaixement i el Barroc. A la música són nombroses les composicions, especialment òperes i cantates, que desenvolupen el tema.
