Marta Pulido, doctora en Medicina i Cirurgia, ha ingressat com acadèmica amb el discurs “Reflexiones sobre la autoría de las publicaciones científicas”
Marta Pulido, doctora en Medicina i Cirurgia, ha ingressat com a acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que s’ha celebrat aquest dimecres, 20 de juny, a la Sala dels Atlants del Reial Cercle artístic de Barcelona. La recipiendària ha llegit el discurs d’ingrés “Reflexiones sobre la autoría de las publicaciones científicas”. Li ha respost en nom de la corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED Pedro Clarós.
“La conversió d’un estudi científic en un text apte per publicar en una revista biomèdica és un procés certament complex, que sens dubte aclapara i desanima al principiant”
Pulido aborda en el seu treball el complex assumpte de l’autoria en les publicacions científiques, especialment des de la obligada revisió per part d’experts, el concepte anglosaxó de “peer review”. “La conversió d’un estudi científic en un text apte per publicar en una revista biomèdica és un procés certament complex, que sens dubte aclapara i desanima al principiant. Els esculls que han de salvar-se durant l’elaboració de l’article poden ser tan ardus com els obstacles sortejats durant l’execució de l’estudi”, assegura la investigadora.
La nova acadèmica situa l’actual estandardització de la revisió dels treballs científics després de la Segona Guerra Mundial, un moment en què el sistema de revisió per experts es generalitza i es consolida de mica en mica fins a adquirir la sòlida posició del moment actual. Un moment decisiu que també assenyala l’autora en aquesta estandardització és la publicació el 1985 del primer llibre dedicat al “peer review”.
El problema, prossegueix, és l’abús de molts “revisors” a l’hora de reflectir la seva signatura en estudis científics dels que són totalment aliens, especialment en l’obra d’investigadors novells. “Els joves postgraduats poden patir formes abusives treballant amb afany, sense obtenir el crèdit o reconeixement que seria lícit. D’altra banda l’afany depredador per acumular publicacions és un terreny relliscós i el germen d’abusos d’autoria per firmes injustificades i regalades”, assenyala.
Pulido conclou amb una oda satírica publicada a la revista The Lancet que reflecteix bé el problema:
“Quan encara no hi havia el primer esborrany acabat
Els aspirants a autors ja estaven alineats
Maniobraven per prendre posicions
Qui seria el primer, segon i tercer
I qui “i cols.” En posteriors citacions
Si l’aliment dels acadèmics és publicar
No aparèixer entre els primers autors és agonitzar…
Però als joves que treballant no havien dormit
Els van donar les gràcies o van caure en l’oblit
Quan l’article estava sent revisat
Sis coautors ni tan sols s’havien assabentat…”
Discurs d’ingrés
