Jordi Martí, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 22 d’octubre en una sessió especial que l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció va dedicar al Brèxit a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Martí va presentar el treball “El Brexit y las coberturas de riesgo”, en què reflexiona sobre els riscos i incerteses de les inversions davant la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. “El Brèxit preocupa als empresaris per un increment del risc. Les inversions poden perdre valor amb major probabilitat si es materialitza una sortida d’un país d’aquesta organització confederal d’estats que és la Unió Europea. I si la sortida és desordenada les pèrdues de valor de les inversions poden ser grans”, considera.
Per a l’acadèmic, la mera sortida d’un país del club europeu disminueix el nombre de potencials consumidors de la UE, ja que qualsevol empresari dins de la Unió Europea pot accedir al lliure moviment de productes i serveis, en tant que arribar a un consumidor fora de la UE representa més costos i per tant genera pèrdues. “Per evitar que aquestes pèrdues siguin descontrolades hi ha les companyies asseguradores -prossegueix-. Aquestes s’ofereixen per indemnitzar als seus assegurats davant fenòmens desfavorables que disminueixin el patrimoni net. Naturalment, aquest servei té un preu que és la prima pagada a l’asseguradora”.
Martí assenyala que els inversors han d’assumir i tenir en compte a l’hora de planificar les seves inversions que les assegurances contractades redueixen el patrimoni net i que les companyies asseguradores no eliminen el risc, sinó que només el limiten. Tot i que sempre hi ha solucions imaginatives. “Les operacions de cobertura busquen el mateix que les asseguradores, delimitar el risc, perimetrar les probabilitats de perdre, però no a canvi del preu d’un contracte. Es tracta d’aconseguir una contrapart que assumeixi la posició simètrica. Si un empresari percep que li serà més difícil vendre al Regne Unit buscarà un empresari britànic a qui també li resulti més complicat vendre en el si de la UE. Cooperant entre tots dos poden limitar les pèrdues respectives”, assenyala.
“Per al cas del Brexit s’han de cobrir riscos diversos. El risc de tipus de canvi entre la lliura esterlina i l’euro ja existia i després del Brexit s’incrementarà en estar les polítiques econòmiques més descoordinades. Però apareixeran nous riscos fins ara eliminats. Per exemple , els controls sanitaris diferents entre els països no UE i els 27 de la UE poden barrar el pas a molts intercanvis. Assegurar aquests riscos és molt complicat. Cal buscar simetries per generar cobertures”, conclou Martí.