Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), incideix en la llei d’Amnistia que negocia el Govern provisional presidit per Pedro Sánchez en una entrevista concedida al diari “La Razón” que es va publicar a la seva edició del passat 9 d’octubre i en sengles actes públics que va protagonitzar al Parlament Europeu l’11 d’octubre a invitació del grup parlamentari Renew Europe, on va oferir la xerrada “Desmontando las mentiras de la amnistía”, i a la taula rodona “La UE y el Estado de Derecho. El nacionalismo: una amenaza para el orden democrático español y europeo”, organitzada per Citizens pro Europe el 3 d’octubre, i que també va comptar amb la participació d’Aleix Vidal-Quadras, exvicepresident del Parlament Europeu, i Juan José Laborda, expresident del Senat.
Per a l’experta, una mesura excepcional com una amnistia només tenen cabuda en els canvis de règim o quan finalitza un conflicte armat que comporta una reconciliació, com va passar a Espanya per segellar la Transició el 1977, però en cap cas per tancar un pacte de Govern. Així mateix, Freixes censura les paraules del president del Govern les funcions en assegurar que el Tribunal Constitucional avalarà aquesta llei que es troba en procés de negociació, ja que posa en qüestió el model democràtic espanyol, la separació de poders i la independència judicial.
“L’amnistia és una cosa que en el fons anul·la el legislador. Anul·la els jutges, en aquest cas perverteix i anul·la tot el que aconseguim amb la Constitució i la transició. S’aplicaria als que han pretès subvertir l’ordre constitucional. La major part dels Estats europeus qualifiquen el que va passar com a delicte d’alta traïció. Es tracta d’oblidar i convertir en legítim el que va passar el 2017″, reflexiona a l’entrevista publicada per “La Razón”. “Segons les paraules de Sánchez a les Nacions Unides, quan va dir que a Catalunya hi va haver un conflicte polític, que no va haver d’arribar als tribunals mai, això significa que el president considera que la comissió de delictes no va existir. Que quan el Tribunal Suprem va sentenciar amb fets provats i amb totes les garanties el que va passar l’1-0, ara no ho és perquè aprovaran una amnistia que dirà que només va ser un conflicte polític i que mai no es va haver de jutjar. Tot plegat no és més que un intent de deslegitimar el Suprem: aquestes afirmacions gratuïtes del president fan molt de mal no només als tribunals, sinó a la ciutadania, a més, les penes accessòries dels líders independentistes també desapareixeran, per la qual cosa la inhabilitació a què van ser condemnats es retirarà. L’any que ve els tenim presidint la Generalitat“, afegeix.
D’altra banda, en les dues intervencions públiques assenyalades, Freixes va insistir que la postura contrària a la legitimitat d’una amnistia a l’actual democràcia espanyola és compartida per juristes de reconegut prestigi tant a Espanya com a Europa, fonamentalment pel seu difícil encaix a la Constitució. De la mateixa manera, argumenta l’experta, els delictes objectes d’amnistia tenen una justificació difícil en una Europa que arriba a considerar-los d’alta traïció. “¿Considerarem lloables una actuació en què es va derogar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia que els ciutadans vam votar democràticament? Això és el que van fer els protagonistes del procés independentista als quals ara es tracta d’amnistiar”, va considerar l’acadèmica.
