Richard Roberts, Nobel de Medicina i acadèmic de la RAED, insisteix en la necessitat de desenvolupar aliments modificats genèticament
Richard Roberts, premi Nobel de Medicina el 1993 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), insisteix en la necessitat de la investigació i el desenvolupament dels aliments modificats genèticament per afrontar els reptes del creixement de la població i en la seva innocuïtat demostrada àmpliament per estudis científics i avalada per les principals organitzacions internacionals que vetllen per la salut pública. L’acadèmic realitza aquestes reflexions en una entrevista que publica el suplement de Medicina del diari El País.
“Fa anys que les organitzacions ecologistes van començar a assegurar que els cultius i els aliments modificats genèticament eren perillosos, amb històries de por. I tenien molts diners, cosa que els va permetre grans campanyes de publicitat que explicaven el seu punt de vista. Els científics vam intentar respondre, però no teníem diners i, a més, se’ns atacava dient que no podíem tenir raó perquè existia un conflicte d’interessos en estar finançats per la indústria agroalimentària. Aquest conflicte ha suposat que hem perdut trenta anys de temps”, assegura Roberts.
El Nobel està convençut, però, que l’opinió pública es donarà compte de que els transgènics no són perillosos i que la modificació genètica és només un altre mètode de creuar plantes i ho anirà acceptant. “Ajudaria si els ecologistes reconeguessin que s’han equivocat”, assenyala a l’entrevista.
Per a Roberts, les dècades de convivència i consum d’aquests cultius resulten la millor prova de la seva bondat. “Al llarg dels últims 30 anys han menjat aquests aliments tant el bestiar com els humans i no hi ha hagut ni un sol cas problemàtic, cosa que no es pot dir de les plantes cultivades per mètodes tradicionals. I això que es consideren segures, encara que se’ls hi apliquin químics”.
L’acadèmic insisteix que la modificació genètica permet millorar el valor nutritiu del menjar, alguna cosa fonamental en els països en vies en desenvolupament. “Allà, moltes de les plantes que es mengen no tenen determinats nutrients. Però hi ha cultius modificats com l’arròs daurat, per exemple, que proporciona dosi extra de vitamina A i prevé la ceguesa. I espero que puguem fer alguna cosa amb els plàtans, que aporten en molts països de l’Àfrica subsahariana el 30% de les calories, perquè moltes de les plantes de banana han mort per una malaltia que es pot combatre si s’introdueixen dos gens del pebrot morrón en el plàtan”, conclou.
