Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la situació geopolítica, la necessitat de posar fi de forma negociada a la guerra d’Ucraïna i del paper de la Xina al panorama internacional després del recent congrés del Partit Comunista als articles “Passant”, “Preocupant-nos” i “Complint”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els 10 i 23 d’octubre passats.
A “Passant”, l’acadèmic aborda el tema de l’empresa familiar i el seu paper decisiu, no només per a les economies occidentals, sinó també per a la nova economia xinesa, que es troba amb les primeres generacions que hereten un negoci familiar. “Les empreses familiars són una part molt rellevant de l’economia a Europa i als Estats Units. En els darrers 25 anys s’ha treballat molt per destacar els avantatges de la propietat familiar i els problemes per resoldre. Les escoles de direcció d’empreses han donat importància al tema, facilitant que els professors investiguessin sobre això i dissenyant programes específics en aquest camp, fins i tot a la meva escola de la Xina es va llançar el concepte d’empresa familiar que per a molts empresaris era desconegut i fins i tot molts que havien creat la seva empresa i tenien fills ben preparats no entenien la idea de ‘passar-los’ l’empresa. La seva idea era vendre-la i ‘passar-los’ com a herència els diners obtinguts de la venda”, assenyala.
Per la seva banda, a “Preocupant-nos”, Nueno reflexiona sobre la necessitat d’una negociació global per acabar amb la guerra d’Ucraïna basada en el respecte per la integritat de cada país i els equilibris geopolítics. “Tenim un enorme i caríssim govern de la Unió Europea i organitzacions militars caríssimes com l’OTAN que no han aconseguit res. Als nostres temps l’única manera d’avançar és negociant. I la Unió Europea hauria d’haver intervingut molt més negociant amb Rússia i Ucraïna, buscant coses que puguin ser positives per a les dues parts i dedicant molt de temps i molts recursos a negociar, divulgar, assolir que tots els russos entenguin i aprovin el procés que vol fer Ucraïna i persuadir Ucraïna d’aconseguir un alt nivell d’autonomia, però seguir ben relacionada amb Rússia”, considera.
Finalment, a “Complint”, analitza la nova era que s’obre a la Xina després de la reelecció de Xi Jinping com a president. “He tingut ocasió de reunir-me dues vegades (sols) amb Xi Jinping. Em va sorprendre com tenia de clara la seva estratègia de govern. Volia reduir la pobresa sobretot a les zones menys desenvolupades de la Xina, millorar la sanitat i l’educació, estimular el desenvolupament tecnològic i obrir més el país, facilitant la sortida d’empreses xineses i l’entrada d’empreses internacionals, volia bones relacions exteriors, principalment amb els Estats Units, la Unió Europea, Rússia, el Japó i tot el sud i est de la Xina. Mai no em va parlar de Hong Kong ni de Taiwan”, explica.
