Acadèmica Numerària

Ciències Humanes: Doctora en Filologia Clàssica

Data d’ingrés: 30 octubre 2018

Discurs d’ingrés: Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura

Discurs de resposta: Dra. Maria dels Àngels Calvo Torras

 

 

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és llicenciada i doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir Premi Extraordinari de doctorat.

És catedràtica emèrita de filologia llatina de la Universitat de Girona, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent des que fou creada l’any 2004, i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Des de l’any 2005 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ha estat vicepresidenta en dues etapes (2010-2013 i 2017-2019). Consellera del Consell d’Administració de Grup 62. Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el període 2019-2020.

Ha conreat dues línies de recerca. D’una banda ha definit i estudiat l’humanisme català, format pels autors que escriviren en llatí durant l’època del renaixement, l’ha situat en el lloc que li corresponia en la història de la literatura i l’ha posat en relació amb els humanismes europeus. D’altra banda ha estudiat la creació d’identitat a través de la relació entre la literatura i el paisatge. En totes dues línies, ha dirigit tesis doctorals i treballs de recerca.

Entre els seus llibres, destaquen Jeroni Pau. Obres (1986), Els arbres (1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La literatura llatina a Catalunya al segle xv (1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (1998), Johannes Burckard. Dietari secret (2003), Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003), Recrear Rodoreda Romanyà (2008), la traducció del Poemes francesos de Rainer Maria Rilke (2011), Aurora Bertrana a Ginebra (2017), Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura (2018), “Això no és Barcelona”. Visions catalanes de Nova York (2022) i Aurora Bertrana, Partidària de la vida (2023).

Ha dirigit projectes i equips de recerca finançats: el grup Studia Humanitatis, amb 14 investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica, Canadà i l’Estat espanyol; ha estat IP de diversos projectes finançats R+D+I. Va crear i dirigir el Grup de recerca de Patrimoni Literari de la UdG, ara inclòs al Grup de recerca “Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari”, al qual pertany així com també al Grup de recerca consolidat “Llengua i Literatura Catalanes: Història i Identitat” de la Generalitat de Catalunya.

Ha organitzat cursos, congressos, exposicions d’àmbit internacional. Ha impartit conferències i ponències en congressos al nostre país i arreu d’Europa. Forma part de comitès científics d’institucions i publicacions internacionals. Ha col·laborat en diverses agències d’avaluació.

Ha estat vocal de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes (2015-2019). Ha estat membre, entre d’altres, del Consell Escolar de Catalunya (2011-2015), i coordinadora dels Fulls i membre del Consell de Redacció de la Revista de Girona (1985-2008). És patrona de fundacions culturals i membre de jurats de premis literaris i de recerca.

La seva condició de membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors li ha permès consolidar la trajectòria científica més enllà de la Universitat de Girona. I l’etapa de Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya li ha permès establir una connexió estreta i extensa amb la societat, a més de culminar la seva dedicació a la Cultura, que havia estat centrada en la universitat i en l’acadèmia.

L’any 2009 fou guardonada a Roma amb el Premio per l’Ambiente Gianfranco Merli. El 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, l’any 2018, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

Vídeo resum

Vídeo complet