Acadèmic Supernumerari
Ciències Experimentals: Dr. en Ciències Físiques
Data d’ingrés: 04/02/2014
Discurs d’ingrés: Al hilo de la razón. Un ensayo sobre los foros de debate
Discurs de resposta: Dra. Ana Maria Gil Lafuente
Cursa estudis de Matemàtiques i Física teòrica a les Universitats de Princeton (EUA), Madrid i Essex (GB), amb graus de Llicenciatura i Màster of Science (M. Sc.).
El 1976 es doctora ‘summa cum laude’ (Dr. rer. Nat.) En Física atòmica experimental per la Justus-Liebig-Universität (Giessen, RFA) i el treball de doctorat obté el premi extraordinari de la Universitat. Compagina una activitat docent en la mateixa (cursos de Doctorat) amb la recerca en gasos radioactius per la Deutsche Forschungsgesellschaft (organisme estatal alemany dedicat a la investigació científica).
Els seus treballs estan publicats en dues de les revistes més prestigioses en el camp de la Física:
“Physical Review Letters” i “Annalen der Physik”. Completa a la RFA la seva formació humanista amb estudis de Macroeconomia Internacional (Moviment internacional de capitals) i Sociologia (Teoria de Sistemes).
Al seu retorn a Espanya (1977) s’incorpora a PETRONOR (Petrolis del Nord) com a responsable d’Investigació Operativa. Un any més tard, sent Cap d’Estudis i Adjunt a la Presidència, dirigeix les negociacions per a l’entrada de Petrolis Mexicans a CAMPSA i PETRONOR. El 1983 accedeix, com a director d’Institucions Internacionals, al Banc Exterior d’Espanya, el que compagina amb la seva activitat com a Professor a la UNED, dirigint un doctorat ‘cum laude’ sobre models cosmològics, tema fins llavors inèdit en aquesta Universitat.
Dissenya el model financer per aconseguir finançament sub-LIBOR en dòlars mitjançant ‘swaps’ en monedes asiàtiques. El Banc Exterior porta a la pràctica el model amb bancs japonesos. Va tenir èxit i va ser copiat. Durant el 2n trimestre de 1986 s’especialitza en Banca nord-americana convidat pel Banc J.P. Morgan, residint a NY Roman en el Banc Exterior fins a 1988, any en què s’incorpora a la naixent Corporació Financera Caja Madrid, amb el mandat de dissenyar la seva estratègia fundacional i ocupant el lloc de director general per al desenvolupament internacional del Grup Caja Madrid.
Al desembre de 1992 va ser elegit membre actiu/corresponsal de l’Acadèmia de Ciències de Nova York (fundada el 1817). El 1995 obté una excedència de tres anys com a càrrec públic electe (regidor d’Hisenda a l’Ajuntament de Madrid), reincorporant a Caja Madrid el 1998 per fer-se càrrec de les Institucions Financeres Internacionals.
Entre altres activitats, cal destacar la creació de societats financeres a Washington, Miami, Costa Rica, Londres, Rabat i Beijing. Va formar part del “Grup de savis” que es va encarregar el 2006 de la reestructuració del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID, Washington DC).
Al 2009 deixa Caja Madrid amb el nivell professional de subdirector general del Grup per dedicar-se a treballs de consultoria en el sector de finançament d’infraestructura (ICIS Group), jubilant-se el 2011. Des de llavors presideix l’Associació per a la Reflexió i el Debat Enrique Tierno Galván i la Secció de Ciències Econòmiques de l’Ateneu de Madrid.
