La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) prossegueix amb la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història i dedica aquesta divuitena entrega al segon dels presidents que ha tingut des de la seva fundació a principis de segle XX. Es tracta de Pedro Gerardo Maristany i Oliver, comte de Lavern, que va ocupar el càrrec de degà-president de la primigènia Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya entre el 1921 i el 1926. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Retrat del Dr. Pedro Gerardo Maristany y Oliver
Nascut al municipi barceloní de Subirats el 1863 en el si d’una família benestant, Maristany va decidir explotar la seva vocació acadèmica amb el beneplàcit familiar i va estudiar les carreres de Ciències Exactes i Ciències Físico-Químiques i va destacar com a impulsor de l’ensenyament primari, secundari i universitari abans de dedicar-se als negocis familiars i entrar en política, el que el portaria a ser triat diputat i senador per la província de Barcelona, a més d’assumir la presidència de l’Ateneu de Barcelona quan ja era acadèmic de l’Agrupació de Doctors. La seva tasca li va merèixer la concessió del títol de primer comte de Lavern per part de Rei Alfons XIII. Després de la defunció del primer president, Álvaro Esquerdo, va ser designat per aclamació com el seu successor al capdavant de la institució.
Amic personal de Rei, Maristany va aconseguir que el monarca s’interessés per l’Agrupació i la honorés amb la seva visita el 1925, en un solemne acte que va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Va ser la primera visita reial que va rebre la institució en la seva llarga història tot just una dècada després de la seva fundació. El segon president va promoure, a més, un fet determinant per al futur de la institució: la seva conversió en Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona mitjançant Reial Ordre, de 10 de març del 1924, del Ministeri de la Governació. Un fet que oficialitzaria la seva activitat mitjançant el reconeixement ministerial.
Defensor de la cohesió territorial tant al Congrés dels Diputats com al Senat, Maristany va impulsar també el paper integrador del Col·legi de Doctors i el va posar com a model per a l’impuls de Col·legi de Doctors de Madrid. En tot just cinc anys de mandat, el segon president de la institució va aconseguir situar-la com una entitat pionera i de prestigi en l’àmbit acadèmic.
Membres de la Junta de Govern del Col·legi de Doctors. A la primera fila, a l’esquerra, el degà comte de Lavern; al centre, Ignacio Bauer, fundador de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i a la dreta, Guillem de Benavent, secretari d’Col·legi de Doctors.
