Magín Pont Mestres

La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) presenta el novè lliurament de la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història, en aquesta ocasió a un altre dels seus personatges il·lustres: el reconegut economista i advocat i recordat catedràtic de la Universitat de Barcelona Magín Pont Mestres (1927-2008). Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat ara fa tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.

Magín Pont MestresNascut a l’Ametlla de Segarra, al municipi lleidatà de Montoliu de Cervera, aviat va mostrar les seves inquietuds i facilitat per als estudis i després d’una etapa com a intern a Tàrrega es va traslladar a Barcelona. Va cursar Peritatge Mercantil al Reial Col·legi de les Escoles Pies de Sarrià i Professorat Mercantil a la llavors Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, ​​després integrada a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona. I després d’una breu experiència laboral en el municipi de Baeza (Jaén) va obtenir el grau d’Intendent Mercantil així com les Llicenciatures en Dret i en Ciències Econòmiques. A partir d’aquí va iniciar el que seria la seva llarga carrera com a docent i es va doctorar a la Universitat d’Oviedo amb la tesi “El problema de la resistencia fiscal”, endinsant-se en un àmbit d’estudi que ja mai no va abandonar.

El 1967 va guanyar per oposició la Càtedra d’Hisenda i Comptabilitat públiques i Legislació tributària de l’Escola de Comerç de Pamplona per traslladar-se, de manera interina, a l’Escola de Sabadell. Després d’un exitós primer període com a docent, al desembre de 1973 va ser elegit director de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona. Com a auditor, el 1968 va ser designat president de la delegació a Catalunya de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya, un organisme que arribaria a presidir el 1972. Va ser reelegit fins en tres ocasions més per ocupar el càrrec durant 17 anys.

El 1986 va iniciar una incursió política i va ser triat diputat per la demarcació de Barcelona i designat president de la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats (1986-1989). Va intervenir freqüentment en els plens del Congrés i va formular més de dues-centes preguntes escrites al Govern, la majoria d’elles sobre els temes tributaris que coneixia tan a fons. De fet, en la seva extensa obra destaca la concepció del bon contribuent com el ciutadà que aspira a formar part integrant de la polis amb plena consciència que la reclamació o l’exercici dels seus drets requereix l’estricte compliment dels seus deures.

Pont Mestres va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) amb el discurs “El grave problema del desbordamiento del gasto público”, un treball de referència que la institució atresora amb zel. Va ser triat, així mateix, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. El 2004, davant la seva presència, Alfredo Rocafort, actual president de la Junta de Govern de la RAED, li va dedicar una sentida Laudatio amb motiu de la publicació, en la col·lecció ‘Homenatges’, de la Universitat de Barcelona, ​​d’un llibre dedicat a ell que incorporava articles realitzats per deixebles seus.

Magín Pont Mestres