A l’acompanyament final tenen el mateix valor les paraules i les imatges

Paula Plaza
Il·lustradora científica i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Paula Plaza, il·lustradora científica i acadèmica numerària electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha presentat l’obra “Una manzana en el camino. Cuento como herramienta en la relación de ayuda”, escrita per Eunice Encinoso i il·lustrada per ella. L’obra tracta de ser una ajuda en el procés de la mort per acompanyar d’una forma creativa la persona que el transita, així com la família i els amics, mostrant un camí per reflexionar sobre l’essència de l’ésser humà que va més enllà del que és la vida i del que és la mort.

“No hi ha res millor que el treball en equip, és enriquidor i magnífic, parlar i expressar-se, esbossar, construir, escriure, dibuixar, redibuixar, equivocar-se i tornar-hi un cop més, per aconseguir un bé comú.

Nosaltres tant Eunice com jo, cada una en la seva especialitat, fem que la simbiosi sigui perfecta, allò que comença com una idea, una inquietud, un projecte, acabi com una cosa tangible i material com és un conte”, assenyala Plaza.

Per a l’acadèmica electa, quan s’emprèn una feina així és molt important comprendre allò que vol l’autora. “Eunice és molt imaginativa i té tot el conte al cap volent sortir, sense saber com, les paraules, la forma els colors i la interpretació, la forma, l’ús del llenguatge escrit al costat del llenguatge visual, tot això empenyen a l’acció d’actuar en el paper de dibuix, per això necessitem parlar moltes vegades per donar pas a la comprensió més propera i als primers apunts. Així una vegada i una altra fins a encertar-la, perquè la idea tingui forma”, afegeix.

“No és fàcil parlar de la mort, millor dit del dol, tots el coneixem, no és fàcil comprendre els secrets d’aquest passatge tan fosc, del dolor i la frustració. Eunice fa que el camí s’emprengui d’una manera natural, com un conte, com aquesta metàfora que ens il·lumina, així vaig comprendre a la llum que Eunice em comunica amb les seves paraules i va ser la força que inunda els dibuixos, no és un pas tètric, és un pas ple d’esperança i molta tendresa. Ha estat un aprenentatge meravellós poder treballar amb Eunice i comprendre la seva inquietud i la seva professionalitat per a la millora de tenir eines en la relació d’ajuda en els processos de dol”, conclou la il·lustradora.