Àngel Manuel Hernández
El biòleg i historiador Àngel Manuel Hernández Cardona, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, presenta a la comunitat acadèmica la semblança que ha fet de José Casajuana Gibert, històric president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i un dels seus més ferms impulsors, amb motiu del centenari del naixement.
Al centenari del naixement, a Vacarisses, de l’economista José Casajuana Gibert, president que va ser de la Reial Acadèmia Europea de Doctors
José Casajuana Gibert va néixer a Vacarisses el 16 d’octubre del 1923. Era fill de Juan Casajuana Boguñà i de Paula Gibert Domènech, ambdós naturals de Vacarisses. Es va casar amb Anna Maria Palet de Rosselló, comtessa de Vilanova, amb qui va formar una família nombrosa de deu fills, set nois i tres noies. Va morir a Barcelona el 29 d’agost del 2013 (algunes esqueles, però, assenyalen el dia 30 com a data de l’òbit).
Poc temps després del seu naixement, la seva família es va desplaçar a Terrassa, ciutat on va complir l’ensenyament primari. Després de la guerra, va fer estudis de comerç i va aconseguir el títol d’intendent mercantil, del qual n’estava molt orgullós. Posteriorment va cursar la carrera de Ciències Econòmiques i Empresarials i s’hi va doctorar. Tanmateix, com que només han transcorregut deu anys des del seu decés, no és possible per llei consultar el seu expedient acadèmic i per tant no s’han pogut obtenir dades sobre els estudis universitaris. El 1963 va guanyar les oposicions a censor jurat de comptes. A més d’exercir aquesta professió, va ser administrador de diverses empreses, va formar part d’alguns consells d’administració, va fer algunes auditories i va assessorar empresaris.
José Casajuana
El doctor José Casajuana va ingressar, el 1973, a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, entitat en què va accedir, el 1990, a la presidència. Aquesta institució ha tingut diversos noms oficials al llarg del segle d’història: Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya (1914-1920), Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona o simplement Col·legi de Doctors (1920-1954), Acadèmia de Doctors de Catalunya i Balears o simplement Acadèmia de Doctors (1954-1990), Reial Acadèmia de Doctors (1990-2016) i Reial Acadèmia Europea de Doctors (des del 16 de febrer de 2016). Aquest és l’elenc de presidents: Àlvar Esquerdo (1914-1921), Pere Maristany (1921-1926), Guillem Benavent (1926-1963), Jorge Xifra (1964-1979), Lluís Dolcet (1979-1989), José Casajuana (1990-2012) y Alfredo Rocafort (des del 2012).
Durant el seu mandat com a president de l’actualment anomenada Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914, José Casajuana va aconseguir donar a la institució un gran renom, admetent moltes personalitats al seu si, participant en diversos fòrums internacionals, convidant al llavors rei Joan Carles I a la solemne obertura del curs acadèmic 1992-1993 ia la clausura del curs 2007-2008 (actes celebrats al Palau de la Música Catalana), realitzant l’any 2004 una sessió acadèmica a Perpinyà, organitzant els sopars de Reis (trucades així per celebrar-se entorn de la festivitat de l’Epifania) i duent a terme moltes altres iniciatives. El 1992 va ingressar com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, una de les poques entitats d’àmbit estatal amb la seva seu a Barcelona.
El discurs d’ingrés el va pronunciar el 25 de març del referit any, sobre “El virrei Amat, avançat del lliure comerç a Amèrica”, i el discurs de contestació va anar a càrrec de Mario Pifarré Riera, president d’aquesta corporació. Es tracta d’un estudi molt elaborat, amb dades precises i perfectament documentades, i amb una anàlisi molt encertada del paper de Manuel de Amat a la introducció a Hispanoamèrica dels principis del lliurecanvisme, a banda d’altres aspectes referents a l’actuació al Perú de l’il·lustre virrei natural de Vacarisses. Res a veure amb els escrits frívols sobre els amors del vell virrei amb la Perricholi.
Al pròleg de la referida publicació, Casajuana fa al·lusió a les seves arrels: “A part l’interès intel·lectual, com el senyor Manuel de Amat m’uneix l’enllaç de la comuna terra natal. En efecte, tots dos vam néixer a Vacarisses. I si el senyor De Amat ho va fer (es diu que el 1704) al Castell, aquell mateix Castell que acolliria després l’Ajuntament i mig segle més tard que Amat ostentés el rang de virrei, tindria com a alcalde el besavi del meu besavi, Salvador Casajuana. Des d’aleshores fins al 1923, tota la línia dels meus avis paterns, primer, i després el matern durant més de vint anys, van ocupar aquella butaca d’alcalde. Per descomptat, no m’obnubila cap retorn als orígens. Però és lògic que em complau aquesta cruïlla de camins entre la curiositat intel·lectual i la història d’una família, que sempre és la d’un poble, per altra banda”.
Fou membre de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans; d’honor del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, assessor de la Secretaria General de l’Organització d’Estats Iberoamericans, consultor del Conveni Andrés Bello; del Conveni de Cartagena del Pacte Andí, vicepresident de l’Acadèmia Hispanoamericana de Ciències Socials, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts i Ciències Històriques de Toledo, president honorífic de l’Associació Europea de Direcció Empresarial; de la Universitat de San Francisco de Quito (Equador); membre estranger de l’Acadèmia de Ciències Naturals de la Federació Russa; acadèmic honorífic de l’Acadèmia Internacional de la Ciència Computacional de Minsk (Bielorússia), acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Ciències de la República Dominicana, i membre corresponent de la Societat Alemanya de Ciències Aplicades.
Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats següents: Universitat d’Economia Nacional i Mundial de Sofia (Bulgària), Universitat Politècnica de Lipestsk (Rússia) i Universitat Marítima de Mikolaiv (Ucraïna). Entre altres distincions, va rebre la medalla d’honor de l’Ordre de Montalvo de l’Equador; el grau de comanador de l’Ordre Nacional al Mèrit de Romania i la banda d’honor de primera classe de l’Ordre d’Andrés Bello de Veneçuela. Va ser president del Rotary Club de Barcelona-Pedralbes, d’on n’era membre fundador. El 2002 li va ser concedit el Premi Imperial Tarraco, convocat pel Rotary Club de Tarragona. El 15 de desembre del 2000, proposat pel Ministeri d’Afers Estrangers (en aquell moment el titular de la cartera era Josep Piqué), li va ser concedida la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil.
A la pàgina web de la Reial Acadèmia Europea de Doctors es feia aquesta valoració de qui va ser durant molts anys president de la institució: “El doctor José Casajuana és un exemple de tenacitat, esforç, i discreció, un home de ciència i de consciència amb creences fermes i coneixements d’erudit”. Valguin aquestes paraules de colofó a aquesta breu semblança biogràfica commemorativa del seu centenari.
