Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmic seu estudi “Juan de Palafox en Barcelona (1630)”, en el qual rememora la figura de qui va ser bisbe de Tlaxcala (Nova Espanya), amb seu a Puebla de los Ángeles i més tard d’Osma, membre del Consell Reial d’Índies, virrei i capità general de Nova Espanya. És beat de l’Església des del 2011, sota el pontificat de Benet XVI.
Va ser fill il·legítim de Jaime de Palafox y Mendoza, marquès d’Ariza, i d’una dona d’il·lustre família que, per ocultar el seu estat, es va retirar al balneari de Fitero, a Navarra, i en donar a llum el 24 de juny de 1600, per evitar l’escàndol, va prendre la resolució d’ofegar el nen a un riu proper. Però la dona encarregada de l’infanticidi va ser descoberta i el nen es va salvar i va ser criat per un vell servidor de la casa d’Ariza fins que el seu pare, en tornar de Roma, el va reconèixer i el va enviar a les universitats d’Alcalá i Salamanca. El 1626 va ser designat diputat de noblesa a les Corts de Montsó i poc després va obtenir el càrrec de fiscal dels Consells de Guerra i Índies.
Tot i així, va decidir abandonar la vida civil i ordenar-se sacerdot. Va ser designat capellà de la reina d’Hongria, María Ana d’Àustria, germana de Felip IV, a qui va acompanyar en diversos viatges per Europa (Itàlia, Alemanya, Flandes i França). Va ser precisament en aquesta època, abans de ser designat bisbe de Tlaxcala el 1639 i iniciar el seu llarg i fructífer periple evangelitzador i polític a Nova Espanya, quan Palafox va fer la visita a Barcelona que aborda Saranyana prenent com a font principal el “Diario del viaje a Alemania”, text palafoxià poc conegut.
“El relat, en què mira específicament a Catalunya (i concretament a Barcelona), té importants anotacions sobre el caràcter dels naturals, la seva manera de vestir, la forma de divertir-se, la densitat demogràfica, el port de la ciutat comtal, la muralla, les edificacions, l’orografia del contorn, la vida econòmica, etc. Sorprenen les extraordinàries dots d’observació de Palafox i la seva capacitat d’aixecar acta dels successos, tenint en compte que només va estar en aquestes terres no gaire més de quatre mesos”, explica Saranyana la seva impressió del relat de Palafox.
L’acadèmic recull diversos fragments literals sobre les impressions del visitant, pròdig en descripcions de la ciutat i dels seus habitants: “Barcelona, per la part de llevant, porta per on s’entra a Espanya, és ciutat de molt poble i noblesa, bastantment capaç, emmurallada més per adorn que no pas per seguretat; alguns edificis grans, pocs sumptuosos, tots bons, els carrers estrets i angoixants, les cases i els cors de pedra, lloc armat des de l’ínfima plebs a la noblesa, amb armes dobles d’ànim i d’inclinació; rodejant les muralles, bonica vista; a una mà mirant la ciutat, la mar o la terra, a l’altra té veïnes muntanyes, però que de manera que ni l’embarassen ni la oprimeixen, deixant força espai a la vall per la recreació i profit de la terra, entre les quals hi Montjuïc, la talaia més eminent d’aquella regió; abundant terra per la natura sense que la indústria dels homes la regui, ni tingui fàcilment d’on, ben servir el lloc de tot gènere d’aliments i de tot el que necessita l’ús o l’ostentació”.