José Maria Gay de Liébana
Professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Vídeos divulgatius difosos per la web del diari “La Vanguardia”, i entrevistes al diari “El Español” i la cadena radiofònica COPE
José Maria Gay de Liébana
José Maria Gay de Liébana, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, reconegut divulgador econòmic i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza les últimes dades de l’economia espanyola i la seva afectació sobre la societat als últims vídeos divulgatius difosos a través de l’edició digital del diari “La Vanguardia” i en sengles entrevistes concedides al diari “El Español” i a la cadena de ràdio Cope.
L’acadèmic rebutja l’optimisme que sovint es difon des d’alguns fòrums, en particular arran de les informacions sobre l’arribada de la vacuna que ha d’acabar amb l’actual pandèmia i la reacció dels mercats, per oferir una visió més relacionada amb les dades macroeconòmiques i les projeccions dels principals organismes internacionals que amb l’actualitat i la fluctuació de les borses. Així mateix, al cas concret d’Espanya es mostra molt crític amb les polítiques del Govern en la gestió d’aquesta crisi i la recuperació.
“No sortirem enfortits d’aquesta crisi, sinó molt empobrits”, assegura l’expert en una entrevista que “El Español” va publicar el passat 12 de novembre. En ella, Gay de Liébana adverteix que la pujada d’impostos que prepara l’Executiu de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias espantarà el talent i demana més despesa per sanitat. “Tenim un grandíssim personal sanitari. Però hem de tenir clar que fins els números necessiten unes botes de joc adequades. Hem de dotar amb recursos suficients a la sanitat espanyola per disposar d’un bon armament perquè el que ha de salvar l’economia i ha de portar la normalitat a les nostres vides és que hi hagi un mur de contenció sanitària. A Espanya estem desfasats en despesa pública en sanitat. Els països amb els quals ens volem comparar, encara que no podem: Alemanya, França, Itàlia, Dinamarca, Suècia… tenen una despesa en sanitat que representa el 7% o el 8% del PIB. I nosaltres ens vam quedar amb el 6%”, assegura.
L’acadèmic assenyala com Espanya és un país de serveis i l’economia depèn en excés d’ells. “Hem deixat de banda la indústria, l’hem deslocalitzada i depenem dels alts i baixos de la construcció i dels serveis amb el turisme i el comerç com a grans protagonistes. Hem de repensar el nostre model productiu. Per això es va crear una Comissió de la Reconstrucció al Congrés dels Diputats que ha estat una presa de pèl. No sé què dimonis van fer perquè això ja hauria d’estar reconstruït”, afegeix a l’entrevista.
A d’altres publicacions i vídeos d’aquests últims dies incideix també en el difícil camí que tindran els fons europeus de reconstrucció fins arribar a Espanya, i des de l’Administració als projectes aprovats sota criteris que no veu ni objectius ni clars, assenyala el perill que corren les pensions si no es talla la desocupació juvenil i analitza la influència que poden arribar a tenir per a la malmesa economia espanyola la culminació del Brexit el pròxim gener i la presa de possessió de Joe Biden com a president dels Estats Units.
