Francesc Torralba
Director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar a la Trobada de Rectors i Formadors de Seminaris Majors que es va celebrar online els passat 17 i 18 d’octubre organitzada per la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris i la Subcomissió Episcopal per als Seminaris sota el lema “El seminarista en la era digital: la formación online y las relaciones interpersonales”. La cita va arribar enguany a la seva 49a edició.
La trobada partia de la base que els joves que entren als seminaris són ja nadius digitals. “No només fan servir els instruments de comunicació, sinó que aquests configuren la seva personalitat, la seva forma de veure la realitat, de relacionar-se amb els altres, de buscar respostes a les seves preguntes i d’omplir els seus buits afectius”, van assenyalar els organitzadors. En aquest sentit, Torralba va assenyalar que hi ha “una creixent tecno-addicció, una addicció a la tecnologia que és ja una patologia, amb síndromes de dependència i abstinència quan no s’està en aquest entorn, i que als nostres dies és molt difícil construir la personalitat al món digital, donada la pluralitat, el caos, la hiper-estimulació i la dispersió que genera”.
“Avui, els grans gurus de Sillicon Valley, que són els pares d’aquests enormes mons digitals, no porten els seus fills a entorns digitals: són, per contra, partidaris d’una formació clàssica, moral, textual, escrita, per construir la seva personalitat”, va destacar l’acadèmic a la seva intervenció.
Sobre com ha de ser la presència de l’Església en l’univers digital, Torralba va indicar que ha de ser una presència oberta, càlida i d’identitat. “El valor de l’hospitalitat és inherent a la condició cristiana. L’hermetisme és antievangèlic: la finalitat és irradiar cap a fora això que creiem, però, a més, ser capaços de rebre als que estan cansats, fastiguejats, o simplement requereixen atenció o necessiten una raó de ser o de viure”, va explicar en una intervenció recollida pel portal especialitzat revistaecclesia.com.
“Al món digital, a més de molt soroll que genera desorientació, desinformació, inseguretat i més caos, hi ha també molt nomadisme (persones que van d’un ‘influencer’ a un altre a la recerca d’ajuda i que són enganyades i manipulades) i molta solitud. Abans, quan un patia una crisi personal, s’acostava a un amic, al capellà del poble, a una persona que li mereixés especial confiança, i li obria el seu cor. Avui aquesta necessitat o set de sentit es genera a la xarxa. Allà hi ha persones que tracten d’oferir respostes, de vegades atrinxerades en tradicions espirituals orientals (budisme, taoïsme, sintoïsme), de vegades simplement a partir d’una psicologia humanista, o implements psicoanalítics… I això ens exigeix estar molt atents. El Papa ens exigeix que sortim dels nostres llocs habituals”, va destacar.
