Pedro Gual Villalbí (1885-1968) és el protagonista del trentaunè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. President de Consell d’Economia Nacional, procurador en Corts i ministre sense cartera entre el 1957 i el 1965, va ser el gran promotor del Pla d’Estabilització que va permetre impulsar el conegut “miracle espanyol”. La selecció d’aquests escollits acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Dr. Pedro Gual Villalbí
Nascut a Tarragona, va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i va ampliar estudis a Leeds (Regne Unit). Va iniciar la seva carrera docent a la mateixa Escola de Comerç, on va aconseguir la Càtedra de Política Econòmica i Legislació Duanera. Primer ho va fer a Bilbao i més tard a Barcelona. També va col·laborar amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials que va crear la Mancomunitat de Catalunya. El 1916 va ser nomenat assessor del Gremi de Fabricants de Sabadell (Barcelona) i, el 1924, secretari de Foment de Treball Nacional. Va ser també designat director de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, germen de l‘Escola Universitària d’Estudis Empresarials, actual Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
Referent ja dels estudis empresarials a Espanya, va ingressar com a membre d’honor a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres el 1944 i posteriorment ho va fer a la llavors Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona, on va llegir dos discursos que la institució guarda amb zel: “El destino trágico del dinero” (1953) i “El gran contraste de nuestro tiempo; riqueza económica y pobreza intelectual” (1954). Designat ministre el 1957, va preferir no assumir responsabilitats específiques donats els seus problemes de salut i la recent pèrdua de la seva esposa. Tot i així, va romandre al Govern gairebé una dècada i va contribuir a l’articulació de l’esmentat Pla d’Estabilització.
Gual va ser el primer acadèmic de la RAED que va dirigir l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, entre el 1946 i el 1962. El van seguir, abans i després de convertir-se en facultat, els també acadèmics Magín Pont Mestres (1973-1984), Joan Francesc Pont Clemente (1992-1998), Alfredo Rocafort Nicolau (1998-2004), actual president de la Junta de Govern, i l’acadèmica numerària electa Esther Subirà Lobera (2005-2009).
