La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) prossegueix amb la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva història centenària i dedica aquest vint-i-unè lliurament, com els quatre anteriors, al cinquè dels presidents que ha tingut des de la seva fundació a principis de segle XX fins a completar un cicle dedicat a tots els seus màxims representants institucionals ja desapareguts. En aquest cas es recorda la figura de Luis Dolcet Buxeres, que va ocupar el càrrec de degà-president de la ja anomenada Acadèmia de Doctors de Catalunya i Balears entre el 1979 i el 1989. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 1909, va cursar estudis de Medicina especialitzant-se en Oftalmologia i es va doctorar a la Universitat de Madrid. La seva tasca investigadora el va portar a la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va formar a diverses generacions d’oftalmòlegs, i a dedicar-se plenament a l’especialitat a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, on va arribar a ser el cap de Servei d’Oftalmologia fins a la seva jubilació. Així mateix va ingressar a l’Acadèmia com a acadèmic numerari el 1952, implicant-se d’un principi en la seva activitat.
Dr. Luis Dolcet
Membre de la Junta de Govern presidida per Jorge Xifra, va assumir la responsabilitat de degà-president a la dimissió d’aquest el 1979. Una dècada després, complerts els objectius que es va fixar al seu mandat, va deixar el càrrec al·legant motius d’edat. Durant la seva presidència, Dolcet no només va afrontar la crisi que va suposar l’abandonament forçós de la institució de la seu que tenia a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, sinó que va reforçar el seu caràcter acadèmic gestionant la seva adscripció al Ministeri d’Educació i renunciant al seu mer caràcter com col·legial i associatiu, com constava al registre del Ministeri de Governació. En aquesta línia, va limitar a seixanta el nombre d’acadèmics numeraris i es va centrar a abordar la recerca i prestigiar el títol de doctor.
La presidència de Dolcet va estar marcada per la bona relació que va saber mantenir l’Acadèmia amb els governs de la Generalitat, de l’Estat i amb la Casa Reial en plena transició. De fet, una delegació de l’Acadèmia va ser rebuda pel Rei Joan Carles I l’any 1983 i sis anys després, el 1989, el monarca va acceptar la presidència d’honor de la institució i va concedir a l’Acadèmia el títol “Reial” que avui exhibeix amb orgull. El president també va incidir en el caràcter territorial de l’Acadèmia i durant el seu mandat va celebrar juntes de govern a Tarragona, Lleida, Girona i Palma de Mallorca. Assumits els seus objectius i retirat de la vida docent, va renunciar al càrrec per donar pas a José Casajuana, deixant en la institució i entre els acadèmics que van coincidir amb ell un record indeleble. La ja Reial Acadèmia té l’honor de poder comptar entre els seus membres amb el seu fill Manuel Dolcet, que va seguir l’exemple del seu pare i ha desenvolupat una llarga trajectòria professional com a reconegut oftalmòleg.
