La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) prossegueix amb la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història que a partir d’aquest dissetè lliurament s’atura en els presidents que ha tingut des de la seva fundació a principis de segle XX. El primer d’ells va ser Álvaro Esquerdo Esquerdo (1853-1921), primer degà-president de la primigènia Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per a la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Nascut a la Vila Joiosa (Alacant), es va traslladar a Barcelona per estudiar Medicina a instàncies del seu germà Pedro, que també havia cursat la mateixa carrera. Es va llicenciar i doctorar a la Universitat de Barcelona amb el premi extraordinari que es concedia als millors estudiants i va començar la seva trajectòria facultativa com a metge agregat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Va ser allà on va fundar el servei de Ginecologia i va realitzar la primera ovariotomia. A partir del 1886 va passar a exercir com a cirurgià al costat de Salvador Cardenal, pioner de la renovació quirúrgica a Catalunya, i va realitzar les primeres laparotomies d’Espanya amb èxit.
La seva passió per la investigació el va portar a impulsar i presidir l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i Laboratori i el seu prestigi va fer que aviat fos designat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Va fundar la “Revista de Medicina y Cirugía” per difondre els últims avenços científics i tècnics, i va ampliar la seva visió per constituir l’Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, des del seu inici de marcat caràcter transversal i pluridisciplinari, per esdevenir el seu primer president. El 1944, la Junta de Govern de la institució recordava la figura de Esquerdo: “Es compleixen 30 anys des que els doctors ens agrupem al voltant del malmès i prestigiós mestre Álvaro Esquerdo, que va fundar i va impulsar, amb el major encert, el Col·legi de Doctors del Districte Universitari de Barcelona, que va servir perquè poguessin fonamentar els restants Col·legis Doctorals d’Espanya”.
Esquerdo va ser el referent d’una destacada generació de metges liderada per Manuel Corachán que va marcar l’inici de la medicina espanyola de segle XX i es va veure truncada per la Guerra Civil. Va morir de forma sobtada als 68 anys, quan encara estava plenament actiu, a causa d’una angina de pit.
