La Reial Acadèmia tanca el seu cicle de debats d’aquest curs abordant un dels problemes recurrents i sempre ajornats de la societat espanyola
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va tancar el passat 27 de juny el seu cicle de debats d’aquest curs abordant un dels problemes recurrents i sempre ajornats de la política i la societat espanyola, la reforma del sistema de pensions, amb la sessió “Sostenibilitat, reptes i desafiaments del sistema de pensions”. L’acte, moderat per l’acadèmic de número i president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, José Ramón Calvo, va comptar amb la participació de José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya i acadèmic numerari electe; Myrta Casanovas, empresària i filantropa; José María Gay de Liébana, professor d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, reconegut analista i divulgador econòmic i acadèmic de número; Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i José Luis Salido, professor de Dret de la Universitat de Barcelona, acadèmic de número i secretari general de la Reial Acadèmia.
Gay de Liébana va sorprendre l’auditori en afirmar que l’actual sistema de pensions recapta 6.000 milions més del que gasta. El problema, va assenyalar, és que “els diners es van per llocs que no haurien d’anar-se’n, no es gasten en les pensions ni en assegurar el sistema”. No menys sorprenent va ser la intervenció de Miret, que va assegurar que no es pot atribuir a la demografia la fallida en el sistema públic de pensions: “Espanya gaudeix en l’actualitat de bona salut demogràfica, ja que concentra un gran nombre de cotitzants en les edats adultes i més productives de la vida laboral, fet que podria aprofitar-se per omplir la guardiola de les pensions”.
Salido no va dubtar a assenyalar la “fallida” de l’actual sistema de pensions a Espanya. “Les pensions són el que són perquè l’Estat les garanteix… però això podria canviar en un futur, quan s’enfrontarà a vuit o deu milions de pensionistes, que en el fons també podrien considerar-se com a funcionaris”, va etzibar. Bonet també es va mostrar molt crític amb la situació actual del sistema de pensions a Espanya i, com a exemple, va destacar “l’absurd d’un sistema que jubila obligatòriament a persones amb una gran capacitat productiva i desaprofita la seva experiència i capacitat de crear riquesa per a la societat”.
Per la seva banda, Casanova es va preocupar per proposar fórmules innovadores que ajudin a fer sostenible l’actual sistema de pensions, com ara la reducció de les despeses públiques en entitats que no aporten riquesa i valor a la societat o, fins i tot, generar una loteria destinada únicament les pensions amb l’aval legal de la seva finalitat social.
