Naohito Watanabe, cònsol general del Japó a Barcelona, va ingressar com a acadèmic d’honor de la RAED
Naohito Watanabe, cònsol general del Japó a Barcelona, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar el passat 15 de maig a l’auditori de Foment del Treball Nacional, a Barcelona. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Rubén Darío, Japón y japonismo”. Li va respondre en nom de la corporació l’acadèmic de número de la RAED i també cònsol general honorari d’Àustria Josep Maria Bové.
El nou acadèmic honorari va rememorar els seus anys a Nicaragua i va explicar com la casualitat el va portar a descobrir la figura i l’obra de Rubén Darío. A partir d’aquí va descobrir com un dels principals exponents del modernisme espanyol havia sentit una especial fascinació pel Japó fins convertir-se també en impulsor del que es va donar a conèixer com japonisme. “Tot i que el poeta mai va estar allà al Japó, Darío amb la seva vigorosa imaginació i la visió cosmopolita va fusionar l’exòtic del Japó en el seu modernisme sobrepassant el temps i l’espai”, va explicar el nou acadèmic.
En aquest context, Watanabe va rememorar la figura de la ballarina japonesa Madamme Sadayakko, que va sorprendre a la societat barcelonina durant el viatge que va fer a la capital catalana el maig de 1902. “Ramon Casas i Picasso van pintar els retrats de Madamme Sadayakko que estan exhibits en el Museu de Modernisme de Barcelona. Darío admirava les escenes de Madamme Sadayakko esmentant que la meravellosa actriu feia una revelació exòtica i peregrina”, assenyala el cònsol japonès en el seu discurs.
Watanabe no va poder sinó enunciar les referències al Japó que Darío fa a les seves “Prosas Profanas”. Va destacar el poema “Divagación”:
Ámame, japonesa, japonesa
antigua, que no sepa de naciones
occidentales; tal una princesa
con las pupilas llenas de visiones
que aun ignorase en la sagrada Kioto,
en su labrado camerín de plata,
ornado al par de crisantemo y loto
la civilización de Yamagata
Així mateix, al poema “Para la misma”, apareix una curiosa al·lusió a la bellesa d’una fascinant “cubana japonesa”:
Miré al sentarme a la mesa,
bañado en la luz del día,
el retrato de María,
la cubana japonesa.
El aire acaricia y besa,
como un amante lo haría,
la orgullosa bizarría
de la cabellera espesa.
Diera un tesoro el mikado
por sentirse acariciado
por princesa tan gentil
digna de que un gran pintor
la pinte junto a una flor
en un vaso de marfil
Discurs d’ingrés
