Emili Gironella, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i reconegut auditor, ha conclòs al costat de María del Carmen Barcons, professora d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, l’estudi “El ebitda. ¿Indicador útil o inútil?” amb la publicació de la seva tercera i última part al número 4 de la Revista Técnica Contable y Financiera. Un article en el qual es mostren especialment crítics amb la flexibilitat dels criteris comptables.
Després d’insistir que l’ebitda és un indicador no oficial ni reglat a les Normes Internacionals d’Informació Financera malgrat ser utilitzat àmpliament per analistes financers i grans empreses i societats i haver esdevingut un concepte habitual de la informació econòmica, els dos especialistes alerten a aquesta entrega sobre els conceptes que es tenen en compte a l’hora de fer el seu càlcul. En particular, insisteixen sobre un càlcul de ebitda ajustat que tingui en compte les remuneracions salarials fora de mercat com a dividends ocults, que diferenciï els béns adquirits en règim de leasing o en rènting, les despeses i ingressos financers, els costos no recurrents, les despeses de reparació o manteniment i les de desenvolupament.
Dr. Emili Gironella Masgrau
“En la determinació de l’import de l’ebitda ajustat també s’ha de considerar la possible enginyeria financera a la qual algunes empreses recorren quan pretenen vendre’s -avisen Gironella i Barcons-. La societat venedora pot sentir-se temptada, per exemple, en diferir o traslladar al futur certes despeses i d’anticipar certs ingressos per tal de reflectir l’import de l’ebitda més alt possible, fet que ha de ser motiu d’un examen adequat per part de l’analista”.
Els estudiosos lamenten la gran flexibilitat que té la normativa comptable a l’hora d’interpretar i aplicar certs registres en algunes operacions, un fet que condiciona el càlcul o determinació de l’ebitda, una qüestió d’abast internacional. “Esperem que en algun moment s’obri un debat rigorós sobre si la informació comptable és realment útil per a la gestió empresarial o és un mer reflex de dades amb criteris oberts”, assenyalen.
“Amb les modificacions introduïdes pel Pla General de Comptabilitat de 2007 cada vegada hi ha criteris més subjectius per elaborar la informació comptable i un excessiu recurs a la valoració mitjançant estimacions que ja no sabem com qualificar-les i que a més, al nostre criteri, s’allunyen del que és necessari i convenient per a gestionar una empresa. Això obliga a disposar d’altres informacions més útils i reservar la informació comptable per a tercers, i una prova d’això és que la mateixa banca fa anys que sol·licita informació de gestió a les empreses que li sol·liciten finançament, molt més enllà de la comptable”, assenyalen.
