Xabier Añoveros, vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impulsar i va moderar un interessant debat sobre l’impacte en la literatura espanyola de la cèlebre obra de Fernando Sánchez Dragó “Gárgoris y Habidis” amb motiu del quarantè aniversari de seva aparició. L’acte, presentat pel reconegut escriptor Luis Racionero, va tenir lloc sota el format d’un sopar-col·loqui al Círculo Ecuestre de Barcelona, una institució de la qual Añoveros també n’és vicepresident.
Publicada el 1978 i reeditada en nombroses ocasions, “Gárgoris y Habidis” va suposar la major explosió literària i transgressió filosòfica del postfranquisme. Uns mesos després de la seva aparició va rebre el Premi Nacional de Literatura i avui és un clàssic traduït a nombroses llengües i del qual s’han venut més de 300.000 exemplars. Gàrgoris i Habidis són els protagonistes de la faula més antiga d’Occident.
Gárgoris va ser rei dels cunetes, un patriarca del bosc tartèssic on els titans es van alçar contra els déus. Es va aparellar amb la més bella de les seves filles i d’ella va tenir un home, Habidis, que va ser un monarca savi, prudent, generós i gran. Habidis va fundar la ciutat santa d’Astorga, possiblement l’enclavament urbà més antic d’Ibèria que encara existeix. Habidis va portar a la península la concòrdia, la pau, la revolució neolítica, el pas de la caça i la ramaderia a l’agricultura sedentària i civil.