“Tot i que el bloc sobiranista guanyés a les urnes, Catalunya no seria independent i hauria acceptat el poder de l’Estat”
Lluís Vicent Safont, acadèmic corresponent per a Andorra de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), fa un interessant plantejament de la pugna entre el sobiranisme i l’independentisme a Catalunya mitjançant la teoria de jocs desenvolupada pel premi Nobel d’Economia John Nash a l’article “El procés: eleccions o no. Repressió o no”, publicat el passat 3 de novembre pel Diari d’Andorra.
Reduint els jugadors a dos, representats pel bloc independentista i el bloc “unionista” i aportant valor al joc a conceptes com legitimitat o il·legitimitat de l’aplicació del Article 155 de la Constitució espanyola, presència o no presència a les eleccions convocades en aplicació d’aquest article, majoria o minoria a les mateixes i mesures repressores o no repressores per part de l’Estat (incloent-hi el poder judicial), Vicent Safont planteja una sèrie de variants en les que el sobiranisme, malgrat la seva victòria a les urnes, sempre sortiria perdent en tant que accepta la legitimitat del Govern d’Espanya.
Dr. Lluís Vicent Safont
“Una variable fonamental és la probabilitat que els vots independentistes superin el 50% el 21-D. L’independentisme podria demostrar així al món que té majoria a Catalunya i Espanya, que és qui ha convocat les eleccions, no tindria arguments per negar-ho. però d’aquesta manera Catalunya no seria independent i hauria acceptat el poder de l’Estat. Per tant, no podríem atorgar al bloc sobiranista rendiments de 4-0, sinó de 3-1. De la mateixa manera, si els vots independentistes no arriben al 50% la situació seria òptima per als unionistes i la República Catalana estaria ferida de mort. Atorgaríem, segons l’arbitrarietat que hem plantejat al joc, un 4-0 a favor del bloc constitucionalista”, argumenta l’acadèmic.
Mantenint la seva argumentació, Vicent Safont només entén el posicionament d’Andorra en defensa de la legitimitat del Govern espanyol i de l’ordre constitucional per elements que hagin afavorit de forma determinant aquest suport. “A priori no semblava que la millor jugada per a Andorra fos manifestar-se a favor d’un bàndol posant-se, per tant, a l’altre en contra. Però aquesta era la conclusió només si teníem en compte les relacions econòmiques amb Catalunya, no d’altres factors que desconec”, conclou.
