“Estem interconnectats dins de sistemes complexos. La nostra incidència sobre el clima fa imprevisibles els desastres naturals”
José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha format part del comitè organitzador de la segona Cimera Economia Verda, que es va celebrar a la ciutat argentina de Córdoba els passats 5 i 6 d’octubre. Calvo va moderar dues de les sessions de la trobada, que també va comptar amb la participació dels premis Nobel d’Economia i acadèmics d’honor de la RAED Edmund Phelps i Eric Maskin, a més de Cecilia Kindelán, membre de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries. Sota la direcció de Calvo, la sessió “Cooperación Internacional hacia un nuevo modelo productivo” va comptar amb la participació de Luis Porto, exviceministre d’Uruguai i actual assessor principal de Desenvolupament de l’Organització d’Estats Americans, i Ignacio Jiménez, director de Conservació de la Fundació Tompkins. Tots dos van destacar la fragilitat del medi ambient en un món global i els efectes de qualsevol acció o decisió regional sobre la totalitat del planeta.
Porto va dissertar sobre el paper de les organitzacions internacionals en l’economia sostenible. “Estem interconnectats dins de sistemes complexos. Una cosa que passa a un lloc pot tenir gran impacte en altres llocs del món. I tots els grans desastres naturals són impredictibles si les condicions en què ens movem canvien. No tenim ni idea de quin serà l’efecte causat per l’espècie humana pels canvis que ha produït al clima en els pròxims 20 anys”, va assenyalar.
“Liderar aquesta realitat és complicat amb les institucions econòmiques i polítiques que tenim -va prosseguir-. I les econòmiques estan mediatitzades pels mercats, que no semblen capaços de regular algunes d’aquestes incerteses sense canviar abans el seu disseny”. Pel que fa a les institucions, ha considerat que estan basades en models del segle XIX i no poden afrontar reptes del segle XXI. “Cal no oblidar a més que les institucions polítiques responen en major o menor mesura a l’interès dels lobbies i les grans corporacions i el ciutadà no té ni accés ni control sobre aquest mecanisme de poder”. Davant d’aquesta realitat, el conferenciant només veu una sortida: enfortir la societat civil i fomentar les accions de lideratge.
Per la seva banda, Jiménez va fer una presentació titulada “Los Parques Naturales como modelo ecoturístico”, en què va apostar per un nou model de conservació de la biodiversitat superant el model tradicional i aprofitant l’interès que genera la natura per a la població urbanita. El ponent va posar com a exemple la creació d’una fundació promoguda per dos empresaris, Christian i Doug Tompkins, que van decidir emprar la seva fortuna personal en una fundació dedicada a comprar terrenys privats, convertir-los en parcs naturals amb una enorme riquesa de biodiversitat i després donar-los a l’Estat per convertir-los en zones d’accés públic i protegir i crear ambients per a espècies que estaven a punt de desaparèixer.
Aquesta acció s’ha executat a l’Argentina i Xile i fins ara tenen 800.000 hectàrees que acullen cinc reserves naturals. El seu objectiu per al final d’aquesta dècada és arribar als cinc milions d’hectàrees a zones naturals amb una finalitat purament conservacionista. “N’hi ha que creuen que conservacionisme i desenvolupament econòmic són termes contradictoris i és fals -va assenyalar-. Aquest model ha demostrat com són totalment complementaris, ja que ha generat riquesa en forma de llocs de treball, repoblació o manteniment de persones en zones rurals i, en definitiva, un model econòmic nou basat en l’ecoturisme”.
