Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar el passat 8 de juliol a la presentació de l’informe “El futur de la seguretat alimentària a Catalunya: tendències i escenaris de risc per als propers 10 anys“, un document estratègic impulsat per la Secretaria de Salut Pública de Catalunya que té com a finalitat definir un full de ruta en matèria d’innocuïtat alimentària per a la pròxima dècada. Calvo, així mateix, ha abordat al llarg d’aquests últims dies a diversos mitjans de comunicació de referència, com el programa televisiu “Tot és mou“, de TV3, diversos aspectes de l’actualitat vinculats amb la salut.
L’experta va aportar els seus coneixements sobre el concepte One Health, del qual és una de les introductores a Espanya, al debat que va precedir la presentació del document que ha de marcar les polítiques de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat alimentària al llarg de la pròxima dècada. L’estudi, de caràcter prospectiu, analitza les principals tendències a l’àmbit de l’alimentació i identifica els riscos emergents amb més probabilitat d’impacte sobre la població. El document parteix amb l’objectiu de convertir-se en una eina de referència per als operadors de la cadena alimentària i les autoritats competents, amb l’objectiu de reforçar la capacitat d’anticipació i facilitar la presa de decisions davant els nous reptes en seguretat alimentària a, contribuint així a una gestió dels riscos més eficaç basada en l’evidència científica.
El debat va portar per títol “Riscos emergents en seguretat alimentària“, va ser moderat per Carme Chacón, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut i secretària de Salut Pública de la Generalitat i va comptar amb la presència, al costat de la vicepresidenta de la RAED, de Marta Hugas, exdirectora científica de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i presidenta del Consell Científic de l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de l’Alimentació, el Medi Ambient i el Treball de França; Xavier Pera, responsable de seguretat alimentària i qualitat de l’Associació de Fabricants i Distribuïdors–AECOC, i Carme Vidal, presidenta del Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària de la Secretaria de Salut Pública de Catalunya. Els ponents van analitzar com en context marcat pel canvi climàtic, l’evolució dels hàbits de consum, la innovació tecnològica, la sostenibilitat, la transformació dels models de producció i distribució alimentària i la globalització del comerç, anticipar nous riscos és clau per protegir la salut de la població.
Dra. Maria Àngels Calvo
Per als experts, l’avaluació del risc es converteix en un pilar fonamental per a una gestió eficaç de la seguretat alimentària. No només permet identificar i caracteritzar els perills, sinó també estimar la probabilitat d’exposició i gravetat de les seves conseqüències sobre la salut de la població. Basada en metodologies rigoroses i en l’anàlisi de l’evidència científica disponible, aquesta avaluació del risc, elaborada des d’un punt de vista pluridisciplinari, proporciona un marc objectiu i transparent per prioritzar actuacions, orientar les decisions dels gestors del risc i millorar la comunicació amb la ciutadania. En un escenari de constant canvi i d’emergència de nous riscos, van considerar, reforçar els sistemes d’avaluació del risc és clau per garantir respostes proporcionades, coherents i adaptades a la realitat.
Pel que fa a l’anàlisi que Calvo va fer al programa “Tot és mou“, l’experta va subratllar la importància de disposar d’ambients sans dins de les ciutats, com zones amb plantes i vegetació on es pugui passejar, perquè el contacte amb la natura ajuda a reduir l’estrès, millora l’estat d’ànim, afavoreix la convivència i contribueix a una millor qualitat de l’aire i a mitigar la calor urbana. En aquest sentit, l’acadèmica va criticar el model urbanístic dominant, orientat durant dècades prioritàriament a criteris econòmics de productivitat, consum, rapidesa i rendibilitat. Aquest enfocament ha generat espais saturats, amb alta contaminació atmosfèrica que augmenta riscos respiratoris, cardiovasculars i neurològics; contaminació acústica, lligada a estrès, ansietat i trastorns del son; falta de zones verdes equitatives, aïllament social i un ritme de vida accelerat que perjudica la salut mental. A tot això, el canvi climàtic agreuja mitjançant onades de calor i impactes sobre els col·lectius més vulnerables. Davant aquesta realitat, la vicepresidenta de la RAED va advocar per un nou urbanisme centrat en dissenyar espais pensats per a la vida i el benestar col·lectiu: recuperar àrees per als vianants, reforçar el transport públic i actiu, ampliar zones verdes de forma equitativa, promoure la mobilitat sostenible i integrar criteris ambientals, socials i sanitaris a la planificació.
