Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 2 de març la sessió de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, que ell mateix presideix, “El universo de la cosmología actual”. L’expert va presentar una visió divulgativa sobre l’univers, abordant el seu origen, estructura i evolució des d’una perspectiva científica accessible. Director del cicle de cosmologia que s’organitza cada mes d’agost a Laredo dins del marc dels Cursos d’Estiu de la Universitat de Cantàbria, González de Posada ha fet nombroses ponències sobre la matèria i ha participat en diversos cicles en els quals s’han exposat les últimes teories que s’han formulat sobre l’origen, les dimensions i la percepció del cosmos gràcies, entre altres aportacions, a les observacions del nou telescopi James Webb i els avenços als estudis de física quàntica des d’un abordatge pluridisciplinari.
El ponent va començar pel principi del cosmos, el Big Bang, una gran expansió ocorreguda fa aproximadament 13.800 milions d’anys, per assenyalar com les observacions permeten determinar que, des d’aleshores, l’espai continua expandint-se, donant lloc a la formació de galàxies, estrelles i sistemes planetaris. A partir d’aquí va descriure la seva organització del cosmos, destacant estructures com les galàxies i els seus sistemes, com el Sistema Solar, on es troba la Terra. En aquest punt va subratllar la immensitat de l’univers i la dificultat de comprendre les seves dimensions. La xerrada va abordar, així mateix, conceptes clau com la gravetat, la formació d’estrelles i la possibilitat que existeixin molts altres mons habitables, tot i que encara no es tingui una constància clara de cap.
El catedràtic va repassar les grans revolucions conceptuals del segle XX: la fusió de l’espai i el temps a l’espaitemps quadridimensional de Hermann Minkowski i Albert Einstein, l’equivalència entre matèria i energia plasmada a l’equació E=mc² i la combinació de lleis deterministes i probabilístiques que regeixen el món quàntic. Va insistir que l’univers constitueix un tot únic, autònom i autosuficient, dotat d’espacialitat, temporalitat, materialitat i dinamisme intrínsecs, sense requerir entitats externes ni un creador per a la seva explicació científica. González de Posada també va subratllar els límits epistemològics de la física actual: no és possible conèixer què existia abans del Big Bang ni especular amb rigor sobre universos paral·lels o aliens al nostre observable. “Sabem que no podem saber res fora del nostre univers”, va afirmar. Finalment, va reconèixer que grans enigmes estan oberts, entre ells la natura exacta de la matèria fosca i l’energia fosca, components necessaris per explicar les observacions però encara indetectables de forma directa.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries.
