Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza destacats reportatges i entrevistes als principals mitjans de comunicació catalans després de ser guardonat amb el Premi Josep Pla que atorga l’editorial Destino per l’obra “Anatomia de l’esperança” en el marc de la tradicional gala que se celebra el Dia de Reis a Barcelona. L’obra explora els mecanismes que sostenen l’esperit humà quan tot sembla perdut a través de la filosofia, la literatura i l’experiència humana i que s’endinsa a la matèria de les seves dues anteriors publicacions, “La Paraula que em sosté” i “No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill”, on comparteix el duel per la tràgica mort del seu fill Oriol, de 26 anys, a un accident a la muntanya durant una travessia en què ell l’acompanyava.
Al diari “La Vanguardia”, el periodista Francesc Bombí destaca l’exploració que fa l’autor a la seva obra dels mecanismes que sostenen l’esperit quan tot sembla perdut. “En un món que per moments sembla que es descompon, les raons per al desencant són moltes, i Torralba no les nega, sinó que fins i tot dona raons per a la desesperança, despertant la consciència del lector perquè trobi els seus motius per mantenir-se dret i tirar endavant”. Per la seva part, a “El Periódico”, David Morán incideix al camí que va obrir l’any passat el biòleg i neurocientífic David Bueno amb “L’art de ser humans”, primer treball de divulgació científica premiat a la història del guardó, i manté el Pla a distància prudencial de la narrativa. “Torralba ha dedicat bona part de la seva carrera a reflexionar sobre la tecnologia, la llibertat i l’humanisme, però la mort del seu fill el 2023 en un accident de muntanya l’ha portat a aprofundir al duel i les relacions entre fe i filosofia”, explica.
Al diari “El País”, Mar Rocabert destaca el missatge esperançador de l’autor. “Amb una prosa profunda i clara, el filòsof mostra com es poden construir horitzons i retrobar el sentit en temps d’incertesa. El jurat ho ha considerat un mapa imprescindible per orientar-se davant la incertesa”, explica. A “La Razón”, d’altra banda, Víctor Fernández destaca la figura de l’autor. “Torralba és un reconegut filòsof, teòleg, assagista i professor universitari. El seu treball s’ha centrat en terrenys com la filosofia, l’ètica, l’antropologia filosòfica i la religió, amb especial interès en qüestions sobre el sentit de la vida, els valors humans i l’existència”, assenyala.
Al diari “Ara”, Jordi Nopca explica que, a partir de tres eixos, la filosofia, la literatura i l’experiència humana, l’autor explora els mecanismes que sostenen l’esperit quan tot sembla perdut. “Torralba es pregunta al llibre ‘com podem fer renéixer el sentit, com es construeixen horitzons i per quins motius necessitem aquella confiança indestructible que aconsegueix mantenir-nos dreta malgrat tot’. El meu discurs sobre l’esperança és contracultural, perquè quan es parla del futur normalment es fa en termes distòpics o apocalíptics. ‘Jo, al llibre, tracto de plantejar un exercici diferent dels més habituals, i he volgut fer-ho amb fonaments intel·lectuals. Per a mi ha estat tot un repte'”, explica el periodista citant l’autor. A Metrópoli, canal del diari digital El Español, Joaquim Roglan analitza la trajectòria filosòfica i personal de l’acadèmic. “El premi a Francesc Torralba suposa el reconeixement d’un dels més importants filòsofs de Catalunya. Això, quan la filosofia agonitza als programes de l’ensenyament primari i secundari. I passa que la filosofia ensenya a pensar. Una cosa perillosa i imperdonable per als conspiradors i els culpables de la idiotesa massiva programada”, assegura.
Finalment, el web cadena radiofònica Cope recull una entrevista que Torralba va concedir el passat 25 de gener al canal televisiu Trece on, a més de parlar de la seva última obra, reflexiona sobre les recents morts a l’accident ferroviari d’Adamuz, a Còrdova. “Preguntat pels errors més freqüents que es cometen quan provem de consolar algú que ha patit una pèrdua, Torralba apunta que el principal és ‘donar consells quan no els ha sol·licitat’. Per evitar caure en això, destaca que ‘la principal actitud és d’escolta, que pugui alliberar aquelles emocions, aquell dolor, aquell plor, aquelles llàgrimes. És ser al costat, no et quedis dins res, el pitjor és tancar-se i intentar sortir-ne sol’. I és que ‘el duel en comunitat és més suportable, si un altre et sosté i et dona suport, això et fa l’efecte que no estàs sol al món'”, detalla el resum d’aquesta intervenció.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
