Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va prendre possessió com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Castella-la Manxa, adscrit a la Secció de Ciències Bàsiques, dins del marc d’una cerimònia celebrada el passat 15 de gener a la Diputació d’Albacete. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Bajo la sombra de Moria: Cervantes y sus fuentes científicas en el ámbito de la medicina de la mente”. La Laudatio de presentació va anar a càrrec de l’acadèmic numerari d’aquesta Reial Corporació José Manuel Juiz Gómez, catedràtic d’Histologia de la Universitat de Castella-la Manxa.
Al seu treball, López Muñoz va analitzar la influència dels coneixements mèdics sobre els trastorns mentals del període tard-renacentista, àmbit en el qual Espanya era una autèntica potència europea, a les obres literàries de Miguel de Cervantes i a les fonts tècniques en aquesta matèria en què es va poder basar el literat. De fet, a l’obra de Cervantes la figura del tocat de l’ala o el boig apareix com una constant, a tall d’estratègia literària, mitjançant la qual l’autor efectua un particular exercici de crítica social. A més, les seves obres literàries constitueixen un magnífic mirall en el qual observar tots els entramats socials, usos i costums de l’Espanya de la seva època i han permès també ampliar els coneixements sobre la manera d’entendre, durant aquell període, nombroses malalties (i els seus remeis), incloent-hi les malalties mentals. Les seves caracteritzacions literàries de la malaltia mental estan dotades, segons va comentar l’acadèmic, d’unes connotacions clíniques que fan pensar que Cervantes tenia uns coneixements de medicina gens menyspreables, que possiblement procedien del seu entorn familiar i d’amistats, així com del seu interès particular pels subjectes alienats, doncs existeix constància de les seves visites a l’Hospital d’Innocents de Sevilla.
De la mateixa manera, el recipiendari va posar de manifest el possible accés per part de Cervantes a diversos tractats relacionats amb les disciplines neurocientífiques, molt en voga durant l’Espanya del Segle d’Or. Entre ells va destacar bàsicament quatre obres: dues d’elles, de les que disposava el Príncep de les Lletres a la seva biblioteca particular i que en alguns moments cita de forma bastant aproximada, com són el popular “Dioscórides” (“Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos”) comentat per Andrés Laguna i l’“Examen de ingenios para las ciencias” de Juan Huarte de San Juan; les altres dues corresponen a l’opuscle mèdic “Dignotio et cura affectuum melancholicorum” d’Alfonso de Santa Cruz, del qual sembla haver-se obtingut la descripció clínica del protagonista de la novel·la exemplar “El llicenciat Vidriera”, i “Elogi de la bogeria” d’Erasme de Rotterdam, els plantejaments humanistes del qual van poder influir en la conceptualització cervantina de la bogeria del Quixot.
L’acadèmic va assenyalar que, possiblement, l’ampli coneixement de les plantes, algunes amb propietats curatives, que exhibeix Cervantes procedís de la lectura i de la consulta del “Discórides”, com ja havia posat de manifest ell mateix en diversos estudis. Prova d’això, dins del marc de la patologia mental, són les descripcions de l’efecte d’algunes plantes, coincidents, en alguns casos de forma gairebé literal amb les aportades per Laguna, com els efectes al·lucinògens dels ungüents de bruixes, els efectes narcòtics de l’opi, així com els efectes de certs verins. “Cal tenir sempre al cap que l’objectiu de Cervantes en compondre les seves obres, igual com el de la major part dels creadors literaris, no era el de dissertar sobre aspectes clínics o terapèutics, sinó el del simple entreteniment propi d’una construcció artística, on les pinzellades tècniques constitueixen un ornament més i un recurs per demostrar cert caràcter il·lustrat. Si ignorem aquest punt, podem caure en el fatal error d’abordar els textos cervantins com si de tractats científics es tractessin, la qual cosa suposa una absurda manera de trivialitzar la ciència (i, per descomptat, també la literatura)”, va concloure l’expert.
La Reial Acadèmia de Medicina de Castella-la Manxa és una corporació de dret públic sense ànim de lucre, amb seu a Albacete, dedicada a l’estudi, promoció i difusió del coneixement mèdic i científic, actuant com a espai de referència per a especialistes, docents i investigadors. Entre les seves finalitats es troben promoure estudis, reflexions, reunions i sessions científiques, cursos, conferències, publicacions, dictàmens, consultes i, en general, les activitats que puguin redundar en el progrés i divulgació de les ciències biomèdiques, així com col·laborar amb les autoritats i diversos organismes formulant les propostes que s’estimin oportunes sobre qüestions d’interès científic. L’entitat contribueix a la difusió de les investigacions sobre matèries científiques i promou l’estudi de les patologies més rellevants relacionades amb el territori i la història de la medicina a Castella-la Manxa. El seu origen és la Societat de Medicina i Cirurgia d’Albacete, que es va constituir el 1968 com a associació de caràcter privat per al foment i estudi de les ciències mèdiques en totes les seves branques. El 2021 va ser distingida pel rei Felip VI amb el títol de Reial.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid, membre del Consell Rector de l’Institut de Recarca Sanitària HM Hospitals i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alcalá de Henares, vocal del Consell de Ciència i Tecnologia de la Comunitat de Madrid, assessor científic del Comitè Iberoamericà d’Ètica i Bioètica, membre del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre d’honor de la Fundació Ghandi-Mandela. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional.
