Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica una nova sèrie d’articles en els quals aborda de forma succinta i amb ànim divulgador la figura i llegat de diversos autors de l’Antiguitat clàssica. Es tracta, en concret, d’“El legado neoplatonista de Plotino”, “Las enseñanzas de Cicerón”, “Jenofonte, un filósofo aventurero de película”, “La influencia de Plutarco” i “Tucídides, padre de la historiografía científica“, publicats entre els passats 27 de novembre i 10 de desembre a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “El legado neoplatonista de Plotino”, l’expert s’atura en la vida i l’obra del reconegut filòsof hel·lenístic, autor de “Les Enèades”, a qui es considera fundador del neoplatonisme. “L’obra de Plotí és en essència un original comentari de les obres de Plató al costat d’altres escoles filosòfiques, d’una forma molt més estructurada de com ho va fer Filó d’Alexandria. Va néixer a Egipte (al voltant de l’any 205 d.C. a Licòpolis) i es va educar a Alexandria, sent alumne d’Ammoni Sacas, autor conegut per haver intentat harmonitzar els ensenyaments d’Aristòtil i Plató. Finalment, es va establir a Roma. La seva obra va tenir una important influència històrica en diversos autors i religions i a l’Acadèmia Florentina de Marsilio Ficino. La seva vida i filosofia han deixat una empremta profunda a la història del pensament occidental”, explica.
Per la seva part, a “Las enseñanzas de Cicerón”, el president del Club de Pediatria Social se centra al polític, orador, escriptor i filòsof, moralista i divulgador romà de la cultura grega reconegut universalment. “Reconegut com un dels autors més importants de la història romana, Ciceró és responsable de la introducció de les més cèlebres escoles filosòfiques hel·lenes a la intel·lectualitat republicana, així com de la creació d’un vocabulari filosòfic en llatí. Se li recorda pels seus escrits de caràcter humanista, filosòfic i polític. Les seves cartes, la majoria enviades a Àtic, van assolir un enorme reconeixement en la literatura europea per la introducció d’un depurat estil epistolar”, detalla.
A “Jenofonte, un filósofo aventurero de película”, Callabed introdueix la figura d’un destacat deixeble de Sòcrates que va participar en l’expedició dels deu mil mercenaris de Cir el Jove a Pèrsia. “Xenofont (c. 430, Atenes-355 aC, Corint) va néixer al si d’una família benestant. Va ser un destacat historiador, militar i filòsof de l’antiga Grècia, conegut per les seves cròniques detallades del seu temps i les seves obres sobre l’economia domèstica, la cavalleria, la política i la filosofia socràtica. És una de les fonts importants d’informació sobre Sòcrates, que va ser el seu mestre. D’entre les seves obres destaca la continuació de la inacabada per Tucídides, les ‘Hel·léniques’. Va participar en l’expedició de Cir el Jove contra Artaxerxes II, i en la retirada dels deu mil grecs que ens relata a l’‘Anàbasi’“, assenyala.
L’acadèmic dedica “La influencia de Plutarco” a ressenyar el paper que ha tingut en la història del pensament universal l’obra del reconegut historiador i erudit conegut per les seves “Vides paral·leles”, la filosofia de les quals se centra a la moral, la virtut, l’educació, l’ètica i la felicitat individual. “Plutarc va ser un filòsof d’orientació platònica. Va combatre tant l’estoïcisme com l’epicureisme. És important per la informació doxogràfica que aporta la seva obra, és a dir recopilació d’opinions o pensaments de filòsofs i científics del passat, que aporta en algunes de les seves obres. No fa atenció a les gestes més importants de cada personatge, sinó que s’ocupa preferentment dels detalls i de les anècdotes que millor mostrin el seu caràcter”, afirma.
Finalment, s “Tucídides, padre de la historiografía científica”, l’expert es focalitza en el popular historiador i militar atenès autor de la “Història de la guerra del Peloponès”. “A la seva obra, escrita amb gran rigor, descarta tot element anecdòtic, literari o fantàstic, i la intervenció divina el màxim possible, tot i que la tingui en compte pel que fa a les motivacions dels homes. Analitza les causes recents i llunyanes dels fets i busca les motivacions objectives d’Atenes o Esparta o les personals dels protagonistes. El seu estil dens i concís, que després va ser imitat per historiadors romans com Sal·lusti i Tàcit. Tucídides estava especialment interessat en la relació entre la intel·ligència i el judici humans, la fortuna i la necessitat, i la idea que la història és massa irracional i incalculable per predir-la”, conclou.
