Esther Subirá, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, vocal de la Junta de Govern de l’Escola d’Economistes de Catalunya i acadèmica numerària i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 6 d’octubre l’última sessió de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és acadèmica corresponent, amb la conferència “De la pirámide al cilindro: longevidad y exclusión, la paradoja del edadismo“. La sessió va ser presentada i moderada per José Ramón Calvo, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED i, al seu torn, vicepresident de l’Acadèmia de Lanzarote.
La ponent va abordar el repte que afronten les societats occidentals, aturant-se específicament a l’espanyola, davant l’envelliment continu i imparable de la població, vinculat amb l’increment de l’esperança de vida. D’entrada, Subirá va presentar les piràmides poblacionals dels cinc continents i l’evolució de la piràmide poblacional mundial, amb la seva evolució des del 1950 i la seva projecció l’any 2100. La conclusió, summament gràfica, és que avui dia només són piràmides les de la població africana i la mundial de fa mig segle, ja que totes les altres han evolucionat cap a la forma de cilindre. Un nou gràfic més que evident en la seva nova forma en la projecció de finals del segle XXI. “Aquest és el retrat demogràfic i tapar-se els ulls no farà que desaparegui. Entendre’l, al contrari, és el primer pas per actuar”, va considerar.
Per a l’acadèmica, aquesta evolució demogràfica ve acompanyada d’un canvi de consideració cap a la població gran. “Hem passat de la saviesa a la molèstia”, va assenyalar amb referència a la vellesa, per citar exemples sobre l’evolució d’aquestes valoracions sobre els més grans al llarg de la història. En assolir ja el segle XX, l’experta va citar diversos autors que, amb les seves aportacions, han fet evolucionar aquest concepte per convertir-lo en el que avui dia es coneix. En aquest sentit, es va referir al biòleg Ilià Mètxnikov, que va establir les bases a començaments de segle del que es coneix per gerontologia i va ser pioner a promoure una vellesa activa; el pedagog Émile Durkheim, qui va definir les estructures socials; el neuròleg Sigmund Freud, com a pioner a l’estudi de l’elasticitat mental i l’evolució del cervell al llarg dels anys; l’historiador Peter Laslett, qui va analitzar el concepte de tercera edat en vista de les seves implicacions socials i culturals; la psicòloga Bernice Neugarten, per la seva diferenciació entre edat cronològica i edat funcional, o el psiquiatre Robert Butler, qui va definir l’edatisme com una nova forma de discriminació sistemàtica i un estigma cultural per a les persones grans.
Dra. Esther Subirá
Pel que fa a l’anàlisi específica de l’evolució biològica i cognitiva, Subirá es va aturar en els psicòlegs Raymond Cattell i John L. Horn, autors dels conceptes d’intel·ligència fluida, que implica la capacitat de resoldre nous problemes i adaptar-se a situacions desconegudes, i intel·ligència cristal·litzada, referida a l’acumulació de coneixements i habilitats al llarg del temps. Així com en uns altres dos psicòlegs clau per analitzar la influència que una població envellida pot tenir en la societat des del coneixement: John B. Carroll i Kevin McGrew, els estudis dels quals, sobre la intel·ligència, mostren que l’acumulació de coneixement fa que les capacitats cognitives s’enriqueixin amb l’edat. En relació a un enfocament sistèmic i econòmic, l’acadèmica va acabar presentant autors com els biòlegs Leonard Hayflick i Paul Moorhead, pels seus estudis sobre el fals mite de la immortalitat de les cèl·lules i l’anhel d’una joventut eterna com a únic model de productivitat; la psicòloga Laura Carstensen, amb la seva proposta d’una reformulació cultural de la longevitat; l’economista Axel Börsch-Supan, per a qui l’envelliment no ha de ser una càrrega econòmica per a la societat; el sociòleg Serge Guérin, amb la seva formulació d’una cultura d’envelliment actiu, inclusiu i participatiu, i la psicòloga Lynda Graton i l’economista Andrew J. Scott, per a qui l’actual esperança de vida requereix una nova definició del model econòmic de treball i lleure.
Finalment, la ponent va exposar el repte que suposa el que ja es coneix com a quarta edat: la de la dependència avançada, la cronificació de malalties sovint incapacitants i el declivi cognitiu, avui dia molt diferent d’aquella tercera edat de la jubilació, l’autonomia i la realització. “El repte actual suposa allargar el màxim possible la tercera edat per constrènyer al màxim aquella etapa final de dependència absoluta”, va considerar. Un repte que ve acompanyat del creixement de l’esperança de vida, per més que els últims estudis considerin que la barrera dels 100 anys resulti encara infranquejable; de les variables de la denominada taxa de dependència, que si bé és senil en el cas de països com el Japó, és bàsicament juvenil als països europeus, i de la reformulació dels sistemes de pensions, sanitari i laboral per adaptar-los a una població amb noves necessitats.
Subirá és una reconeguda investigadora als àmbits de les finances i el màrqueting i ha exercit com a docent en diverses universitats i escoles de negocis internacionals. És vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i ha estat reconeguda pel Consell General d’Economistes d’Espanya amb la Medalla al Servei a l’Economia Espanyola pel seu destacat exercici en la professió d’economista i el seu servei a la institució col·legial i a la societat en general.
