Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica la conferència “Julio Palacios: el análisis dimensional”, que va pronunciar el passat 20 de gener a la seu del Comitè de Metrologia de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya, a Madrid. L’expert va esbossar la figura de qui està considerat un dels principals físics espanyols, deixeble de Blas Cabrera, director del Laboratori d’Investigacions Físiques entre el 1910 i el 1937 i rector de la Universitat Central de Madrid, de la trajectòria dels qual González de Posada també és un reconegut coneixedor i divulgador.
Catedràtic de Termología de la mateixa Universitat Central de Madrid, Palacios va dedicar les seves recerques científiques al comportament dels gasos nobles i el mercuri, la lluminositat dels raigs canals o les estructures cristal·lines per difracció de rajos X, entre d’altres aspectes. Va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, institució que va arribar a presidir, amb un discurs sobre mecànica quàntica. Després de crear-se l’Institut Nacional de Física i Química el 1932 va dirigir de la seva Secció de Rajos X. A l’última etapa de la seva trajectòria científica va desenvolupar una crítica de la teoria de la Relativitat, postulant un retorn a les nocions clàssiques de temps i espai absoluts. Tot i això, el cim de la seva carrera científica es considera la publicació el 1956 de la seva obra “Análisis Dimensional”, on desenvolupa el mètode per simplificar l’estudi de qualsevol fenomen en el qual hi hagi involucrades moltes magnituds físiques en forma de variables independents.
“Moment cabdal de la seva producció científica el constitueix la publicació d’’Análisis Dimensional’, que data a Lisboa el 1956. Es va traduir al francès el 1960 i a l’anglès el 1964, any de la segona edició espanyola, convertint-se amb ella en la màxima autoritat mundial reconeguda en la matèria. Paral·lelament a aquest triomf, a l’àmbit dimensional va iniciar el que pot denominar-se el seu compromís públic, i fins i tot campanya, antirelativista. La seva actitud davant la teoria de la Relativitat, amb la publicació el 1960 del llibre ‘Relatividad, una nueva teoría’ a aquesta última etapa de la seva vida, li va crear grans tensions intel·lectuals, moltes incomprensions i rebutjos tan ferms com la seva pròpia personalitat, tant que no va aconseguir que li editessin la seva última obra, ‘Relatividad y Antirrelatividad’, va explicar González de Posada durant la seva exposició.
Julio Palacios Martínez
L’acadèmic d’honor de la RAED va contrastar la cara de l’anàlisi dimensional amb la creu de la seva visió de la relativitat com el nucli d’una intensa activitat científica posterior a la seva jubilació com a catedràtic el 1961. Abans d’això, la seva trajectòria va estar marcada per la seva adhesió al manifest de Lausana de Joan de Borbó al costat d’altres intel·lectuals monàrquics, la qual cosa li va suposar la marginació des del règim franquista i el seu trasllat a Portugal i, conclosa la Guerra Mundial, després de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, la publicació de l’obra “Física nuclear (de Leucip a la bomba atómica)” el va situar entre els principals experts espanyols en una matèria de candent actualitat.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
