Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’estudi “La Europa de las ideas y las libertades”, publicada pel “Boletín de la Academia de Yuste” al seu número 49, corresponent a maig del 2025. L’estudi correspon a la conferència que va oferir al Campus Yuste “Reinventar Europa ante los desafíos actuales y futuros”, organitzat per la Fundació Yuste i celebrat al monestir de San Jerónimo de Yuste entre els dies 17 i 19 de juliol del 2024.
A la seva argumentació, Freixes ofereix una anàlisi exhaustiva sobre els principals desafiaments i dinàmiques que enfrontarà la Unió Europea durant la present legislatura, que acabarà l’any 2029, abordant aspectes clau com la integració, la governança, la protecció de l’Estat de dret, la política exterior i la gestió de crisi. En primer lloc, l’experta destaca que la UE haurà d’afrontar reptes complexos en matèria migratòria, gestió de conflictes internacionals i ampliació. La integració de nous països es planteja com un procés gradual que requereix reformes institucionals i una coordinació més important entre els estats membre. En aquest sentit, subratlla la necessitat d’enfortir les polítiques comunes, especialment en defensa i migració, per respondre eficaçment a les crisis i garantir la seguretat i estabilitat a la regió.
A la seva anàlisi, l’experta també posa en relleu la importància de defensar els valors democràtics i jurídics fonamentals dins de la UE. Per això, examina els mecanismes existents per protegir l’Estat de dret, incloent-hi mesures per revertir incompliments en països com Polònia i Hongria, vinculant l’assignació de fons de reconstrucció respecte a aquests principis. A més, aprofundeix en el diàleg judicial entre la UE i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ressaltant la interacció entre tribunals nacionals, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el TEDH a Estrasburg. Aquest diàleg, considera, és crucial per assegurar el control de convencionalitat i l’execució efectiva de sentències, així com per abordar els desafiaments jurídics relacionats amb la possible ratificació del Conveni Europeu de Drets Humans per part de la UE.
D’altra banda, en la seva reflexió sobre la Conferència sobre el Futur d’Europa, que es va veure afectada per la pandèmia, evidencia la importància de la participació ciutadana i la revisió dels mecanismes de decisió a la UE. En aquest sentit, avalua les diferents propostes per a una integració més gran, incloent-hi la idea d’una Europa federal i la reforma dels actuals tractats, destacant que la integració europea no ha suposat una pèrdua de sobirania, sinó un exercici conjunt d’aquesta, exemplificat en la creació de l’euro. La pandèmia, al seu entendre, ha posat de manifest la necessitat d’una cooperació reforçada i competències compartides en àrees com la sanitat, subratllant el paper essencial de la UE en la gestió de crisis comunes.
Llegiu l’estudi
