Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “El error de Zedillo”, “Un nuevo sucesor de Pedro” i “Ni reforma ni elección”, en els que aborda tant qüestions polèmiques a Mèxic com el recent procés electoral de jutges i magistrats, com ara l’elecció del nou pontífex Lleó XIV, que com el seu predecessor Francesc prové del continent americà. Aquestes publicacions van aparèixer al llarg del mes de maig passat al diari “El Siglo de Torreón” i al portal digital Código Libre.
A “El error de Zedillo“, l’expert va celebrar la recent reaparició de l’expresident de Mèxic Ernesto Zedillo, que durant un fòrum internacional va lamentar el que va considerar la destrucció de la incipient democràcia mexicana a causa de les ingerències del poder executiu en el judicial. Per a Sada, l’error de Zedillo va ser, precisament, no abordar les polítiques que ja apuntava el també expresident Andrés Manuel López Obrador, seguides per la seva successora, l’actual presidenta Claudia Sheinbaum.
“L’error més gran de Zedillo va ser en el seu moment el mateix que va patir en bloc tota la partidocracia inepta durant el lapse d’incipient democràcia (2000-2018), com ho va ser acovardir-se davant un candidat perdedor i cremador de pous petroliers en Tabasco en atorgar-li com a premi de consolació la Direcció del Govern del Districte Federal -amb una residència mínima de cinc anys que no acreditava legalment- a l’expriista Andrés Manuel López Obrador, en comptes de processar-lo criminalment ‘per no fer-ho màrtir polític’; cantaleta deplorable que des d’aleshores sacrificava la justícia a favor de la imatge pública, i la fórmula fatídica del qual van continuar repetint tots els que el van succeir a la cadira presidencial”, assegura.
Per la seva part, a “Un nuevo sucesor de Pedro”, Sada analitza la designació per part del col·legi elector cardenalici del cardenal nord-americà i peruà Robert Francis Prevost Martínez com a nou papa després de la mort de Francesc. “Que el fum blanc de l’elecció papal surti des de Roma però que vingui bufant dues vegades seguides des del continent americà, tant en el cas de Francesc com en el de Lleó XIV, i de sud a nord, bé pot interpretar-se com un molt singular auguri per a molts el mateix que com a signe dels temps des del corol·lari de la Teologia; això és, com un missatge esperançador: en un món dividit per polaritzacions ideològiques, ple de fractures i de ferides tan profundes com dolençoses en el que des de la barca de sant Pere, hi ha sempre un lloc per a tots els que com fills pròdigs busquem la tornada simbòlica i literal a la casa d’un pare amorós, enmig de les tempestes”, reflexiona.
Nou pontífex León XIV
Finalment, a “Ni reforma ni elección”, l’historiador torna a abordar l’inèdit procés d’elecció de jutges i magistrats convocat al seu país i que per a les associacions professionals suposa una estratègia política per debilitar el poder judicial. “En una elecció d’Estat que no hi ha àrbitres ni transparència, on s’ordena des de l’ús d’acordions per legitimar els seus candidats indicant que votin només als marcatges per les sigles PE (poder executiu, que són els candidats de la Presidència) i on l’Institut Nacional Electoral va quedar cooptat per una empleada del partit oficial imposada per Alfonso Durazo des de fa més d’un any, en complicitat criminal amb els partits polítics d’oposició que no van protestar mai o van impugnar aquesta designació viciada d’origen, no existeixen garanties de legitimitat, ja que tampoc es va permetre participació ciutadana en l’escrutini dels vots, més enllà de la simulació, el discurs i l’enorme dispendi de recursos públics davant una falsa reforma transvestida d’elecció que ningú no va demanar per començar”, conclou.
