Fernando Ónega, reconegut periodista i president del portal especialitzat 65ymás, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar al Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid el passat 13 de març. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “L’agonia de l’Estat“. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED José Ramón Calvo. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
Emulant l’estructura dels seus últims articles d’opinió a la premsa i embastant la seva reflexió a través d’argumentacions independents, el nou acadèmic d’honor va presentar un discurs en el qual va plantejar, un per un, els principals reptes que afronta l’Estat contemporani en una etapa de grans transformacions socials, polítiques i geoestratègiques impulsades per l’escenari internacional i la irrupció de tecnologies disruptives. D’aquesta manera, i focalitzant el seu discurs en la situació espanyola, va plantejar aspectes que qüestionen el model com la denominada qüestió territorial, el dret a l’habitatge en enfrontament al dret a la propietat, una governabilitat basada en el pacte amb forces nacionalistes que qüestionen el mateix model d’Estat i la Constitució que les legitima, la desigualtat social o la falta de resposta davant catàstrofes com la Covid o la Dana amb el rerefons de la tensió competencial.
Fernando Ónega
“He tingut la gosadia de copiar el colossal Miguel de Unamuno, perquè la seva apel·lació a la paraula agonia a la seva ‘Agonía del Cristianisme‘ s’aproxima al que vinc a dir-vos sobre l’Estat. ‘Agonia -va escriure Unamuno- vol dir lluita. Agonitza el que viu lluitant, lluitant contra la vida mateixa. I contra la mort. L’agonia és, doncs, lluita’. Porto aquestes reflexions al món laic, de vegades agnòstic, de l’Estat i començament amb una arriscada tesi: aquest període passarà a la història com un dels temps en què no sabíem què fer amb ell. Ni amb ell ni amb res, perquè jo sempre havia pensat que la pròxima gran guerra seria per l’aigua, i serà pel caprici de dos saltejadors de camins que es diuen Vladímir Putin i Donald Trump“, va introduir el recipiendari la seva reflexió en un acte marcat per la recent pèrdua d’Aldo Olcese, un dels seus introductors en la Reial Corporació.
Cap de premsa de la Presidència del Govern durant el mandat d’Adolfo Suárez i autor de bona part dels seus discursos, Ónega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la ràdio, va inaugurar el gènere radiofònic de la tribuna política en plena transició en el programa “Hora 25” de la Cadena Ser. Després ha estat director d’informatius de la mateixa cadena així com de la Cadena Cope, a més de director general d’Onda Cero. En aquesta mateixa emissora, va col·laborar amb Luis del Olmo i amb Carlos Herrera. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche” de Santiago de Compostela. Dos anys després ja firmava una pàgina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso” de Lugo. Va dirigir el diari “Ya“, va fundar el confidencial i l’agència “Off the record” i actualment és columnista als diaris “La Vanguardia“ i “La Voz de Galicia”. En televisió, va ser director de diversos programes a Televisió Espanyola, així com director de relacions externes de la cadena pública. També va presentar els espais informatius de Telecinco i Antena 3. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El termómetro de la vida”, “Puedo prometer y prometo”, “Juan Carlos I” y “Qué nos ha pasado, España”. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut més d’un centenar de guardons.
Veure el discurs “La agonía del Estado”
