L’anàlisi del president del Club de Pediatria Social va situar l’obra del popular pintor aragonès en el context de la Il·lustració, mostrant com les idees de pensadors com ara Jean-Jacques Rousseau, John Locke i Johann Heinrich Pestalozzi van influir en la seva visió artística i social. Així mateix, va revisar la influència dels seus mestres, José Luzán i Francisco Bayeu, i la seva evolució cap a un llenguatge pictòric innovador que transcendeix el neoclassicisme i anticipa el romanticisme i l’impressionisme. La conferència també va abordar com Goya va reflectir la vulnerabilitat infantil en una Espanya marcada per la pobresa, la guerra i les mancances educatives i sanitàries, i va aconseguir una profunda captació psicològica en els seus retrats. El seu llegat com a pintor de la infància, tant en escenes populars com en obres religioses i de palau, segueix il·luminant l’art universal i oferint una mirada única a la infància de la seva època, va afirmar Callabed.
Gran aficionat a la pintura, entre d’altres arts plàstiques, i a la història de l’art, l’acadèmic ja havia ofert les conferències “Art i medicina: 25 pintors s’acosten a la infància (de Murillo a Picasso)” i, endinsant-se en el mateix tema , “De Murillo a Picasso: vint-i-cinc pintors miren la infància”, on va repassar a través dels quadres de 25 pintors i pintores la mirada que l’art ha dedicat als nens al llarg de quatre segles. L’art, per a Callabed, és el lloc privilegiat per copsar la bellesa, la psicologia i l’entorn mil·liar i social de la infància. “Això passa d’una manera especial amb la Il·lustració francesa, on el nen comença a ser subjecte de drets”, considera en totes les xerrades sobre art i infància. Doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en l’estudi pluridisciplinari dels problemes que afecten la infància i l’adolescència i membre de 12 societats científiques nacionals i internacionals, Callabed és autor de més d’una vintena de llibres dedicats a la matèria i un referent a atenció integral als menors.
