Mariàngela Vilallonga

Dra. Mariàngela Vilallonga

Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el 16 d’octubre passat al centre cultural La Mercè de Girona la conferència  “L’univers literari d’Aurora Bertrana” en el marc del cicle “Recordant Aurora Bertrana”, que se celebra amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Les sessions tenen com a objectiu descobrir la polifacètica autora de manera transversal, explorant la seva dimensió artística i humana com a escriptora, música, divulgadora, periodista i activista. Després de la ponència es va fer una lectura de textos de Bertrana a càrrec d’Olga Cercós, amb acompanyament musical de violoncel a càrrec de Maria de Palol. El cicle és organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament de Berga amb la col·laboració del Museu d’Història de Girona.

Aurora Bertrana

Aurora Bertrana

D’altra banda, l’acadèmica va protagonitzar dos dies després a la ciutat suïssa de Ginebra la sessió “Rodoreda en Ginebra. Ecos en la ciudad y en su obra”, reprenent un dels seus temes d’estudi dels darrers anys. L’acte es va celebrar a la Llibreria Albatros i es va articular en forma de diàleg entre l’experta i els escriptors Lola Illamel i Víctor Sombra. L’organització va anar a càrrec de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Suïssa. “Va ser a Ginebra on Mercè Rodoreda va complir gran part del seu projecte literari, i és també aquí on va aconseguir immortalitzar la Barcelona on està ambientada la seva obra, malgrat la distància que la separava. De fet, va conservar a la seva memòria una imatge intacta de l’ambient de la ciutat de la seva joventut i va aconseguir esbossar un retrat de la societat catalana del segle XX com ningú abans que ella”, va sintetitzar Vilallonga la seva tesi.

L’acadèmica també va participar aquests dies, en concret el 6 d’octubre i de forma telemàtica, a la presentació de l’agermanament entre els municipis de Castell-Platja d’Aro i Camprodon, una iniciativa que va tenir com a origen un article que ella mateixa va publicar fa un any a la revista “Gidona” en què destacava la importància turística d’ambdós municipis i traçava el paral·lelisme entre Camprodon i Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, ja que feien realitat la marca de promoció turística “Girona, mar i muntanya”. De fet, és l’única província que permet, en tan sols una hora, anar del mar al Pirineu i es compleix un segle en què els dos municipis van començar a convertir-se en destinacions turístiques amb la construcció dels seus primers xalets, com va assenyalar Vilallonga.

Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.