Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 20 de juliol a la “Primera Jornada de Formación de Agentes de Pastoral de Cultura, Educativa, Universitaria y del Deporte” organitzada per la Dimensió de Cultura i Esport de la Conferència de l’Episcopat Mexicà, que es va celebrar al llarg dels mesos de juliol i agost en diferents sessions virtuals i presencials.
L’acadèmic va exposar durant la seva intervenció allò que va definir com a cinc claus per entendre i afrontar els desafiaments antropològics contemporanis des d’una òptica cristiana. En aquest sentit, va apuntar la incertesa del món actual, la disrupció tecnològica exponencial, la interdependència, la volatilitat global i la complexitat del present com aquests cinc grans trets que presenta el món actual. “No ens trobem davant d’una època amb alguns canvis, sinó un canvi d’època. Aristòtil distingia entre el canvi accidental i el canvi substantiu o substancial. Jo crec que parlem d’un canvi substantiu, fet que significa un abans i un després, una ruptura, un canvi on tot està en procés de transformació”, va assenyalar a la seva introducció. Davant d’aquesta disjuntiva, Torralba va demanar a la seva audiència que observi amb atenció la realitat que s’ensorra, però especialment el que està naixent, apuntant nous moviments, espiritualitats, llenguatges i sensibilitats.
Pel que fa a la incertesa que ha deixat la pandèmia, l’expert va considerar que l’Església ha d’oferir certeses antropològiques i ètiques, abordant preguntes essencials sobre l’existència humana i proporcionant orientació. Respecte a la disrupció tecnològica va apel·lar a evitar allò que va definir com a “tecno-optimisme” i “tecno-pessimisme” i afrontar el canvi d’una forma crítica i analitzar els efector de la tecnologia en la vida humana i espiritual. De la interdependència com a tret distintiu d’aquesta època, va apel·lar a buscar i fomentar mecanismes que evitin la indiferència i promoguin la cohesió social.
Sobre la volatilitat, la descomposició dels valors tradicionals i les institucions que els sostenen, va demanar novament anàlisi crítica i adaptació a les noves realitats emergents des d’una base espiritual sòlida. Finalment, sobre la complexitat del món actual, va instar un diàleg interdisciplinari i intercultural. “Un món complex requereix diàleg interdisciplinari, intergeneracional i intercultural. Davant la complexitat hem de dialogar per buscar solucions, perquè no hi ha solucions miraculoses ni populistes. El populisme és un insult a la intel·ligència. És oferir solucions fàcils a problemes complexos. I això és un insult a la intel·ligència, encara que funciona electoralment i políticament perquè crea il·lusió, crea confiança i després frustració perquè no es resolen els temes”, va concloure.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023), i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
