Eva Poptcheva

Eva Poptcheva

Eva Poptcheva, eurodiputada i vicepresidenta de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu i acadèmica numerària electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’acord de finançament “singular” pactat entre el Govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana que va permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya als articles “Un concierto económico antifederal y antieuropeísta” i “Un desconcierto económico para Cataluña”, publicats els passats 10 i 24 d’agost, respectivament, al diari digital The Objective. Doctora en Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Poptcheva és articulista habitual d’aquest mitjà, on aborda assumptes de política nacional i internacional.

Per a l’experta, es dóna la paradoxa que els que des del Govern d’Espanya es mostren com a convençuts europeistes i demanen integració fiscal a la Unió Europea advoquen per la desintegració fiscal al seu propi país. “Ens volen fer creure que un sistema asimètric en què algunes de les parts recapten i gestionen els impostos a més de tenir capacitat normativa sobre ells, mentre negocien amb l’Estat què pagar-li pels serveis que aquest presta, fos un sistema federal. No ho és. Aquest no és el sistema de cap dels estats federals més avançats com Alemanya o Canadà”, argumenta a “Un concierto económico antifederal y antieuropeísta”.

Poptcheva denuncia que el model, per ara indefinit i summament inconcret, pot suposar un endeutament més gran de l’Estat amb l’objectiu d’acontentar la resta de comunitats autònomes, cosa que suposaria una seriosa amenaça per a Espanya en hipotecar el seu futur per un interès partidista i a curt termini. “Sé que molts dubten que el concert econòmic solidari es pugui dur a terme: per la seva òbvia inconstitucionalitat, manca de viabilitat econòmica i potser per falta de la majoria necessària al Congrés dels Diputats. Però quan s’està jugant amb foc, tot i que la casa no s’acabi destruïda, un s’acaba cremant. I les cremades en aquest cas poden ser serioses: generar més independentistes per la frustració per un engany i la pugna entre les comunitats autònomes per defensar la seva singularitat fiscal. I si això s’acaba produint, la casa, és a dir, Espanya, s’haurà cremat sencera”, conclou.

A “Un desconcierto económico para Cataluña”, per altra banda, l’acadèmica qüestiona el desmentiment del Govern que l’acord d’investidura de Salvador Illa no suposi un concert fiscal similar al del País Basc i Navarra. “L’acord d’investidura estableix textualment que ‘la Generalitat sigui la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos aportats a Catalunya’ La definició d’un concert fiscal per excel·lència! I segueix l’acord amb la ‘quota’ que la Generalitat aportaria a l’Estat: ‘L’aportació catalana a les finances de l’Estat consistirà en l’aportació pels costos dels serveis que presta l’Estat a Catalunya i l’aportació a la solidaritat’. Suposant que no és la intenció ni d’ERC ni del PSC que la Generalitat aportés igual o més que actualment a l’Estat, sinó molt menys, és un sistema molt semblant al del País Basc i Navarra”, exposa.

L’analista explica les bases del model de finançament alemany, a qui es tracta de comparar allò que fins ara no és més que una declaració i intencions, per concloure que poc o res té a veure el que ha acordat el Govern d’Espanya. “El sistema fiscal alemany és, per tant, altament integrat entre Bund i Länder, i precisament per això és un sistema federal de debò, i no el que ens volen vendre per a Catalunya. Però se’ls ha oblidat als novament sorgits experts en fiscalitat alemanya un altre aspecte que és imprescindible a Alemanya i en qualsevol sistema fiscal federal: la lleialtat federal. La lleialtat federal és un principi constitucional sagrat a Alemanya, i s’aplica tant en les relacions entre els Länder com entre el Bund i aquestes últimes. Però els que subscriuen el concert econòmic per a Catalunya mai no han practicat aquesta lleialtat federal, és més, presumeixen d’enganyar-se mútuament. Així tenim garantit un desconcert en comptes d’un concert per a Catalunya i per a Espanya”, conclou.