Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza la llarga entrevista que el periodista Gabriel Pérez Gómez, exdirector de Televisió Espanyola a Navarra i professor de Narrativa Audiovisual de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, va publicar al número 20 de l’“Anuario de Historia de la Iglesia”, corresponent a l’any 2011, quan l’acadèmic va deixar la docència a la Facultat de Teologia d’aquest centre per traslladar-se a Barcelona. L’autor conversa amb Saranyana sobre la seva trajectòria vital i professional en un moment de canvi emotiu. El teòleg fa un recorregut emocional des de la seva infància a la seva jubilació.
“Els meus avantpassats més remots van ser pagesos, aragonesos o catalans, que van repoblar les terres que va conquistar el rei Jaume I al Maestrat, al nord del Regne de València. Hi va haver un llogaret Saranyana, fundat al segle XIII, avui extingit, a pocs quilòmetres de la ciutat de Morella, a la província de Castelló, al cap dels segles els meus ancestres van abandonar aquest lloc, potser pel seu clima inhòspit i la seva escarpadíssima orografia. Alguns es van establir a la vall de l’Ebre, a la Selva del Camp, prop de Reus. Un avantpassat meu va ser vicari general de la diòcesi de Tortosa al segle XIV, d’altres van marxar més al sud. A Xàtiva, vila propera a València, he trobat diversos Saranyana, al començament del XIV, la majoria comerciants i algun notari. Jo descendeixo de la branca Saranyana establerta a la vora de l’Ebre, on estaven plenament establerts a finals del segle XVI, com consta als registres parroquials. El 1815, acabades les guerres napoleòniques, van emigrar cap al nord, a Seu d’Urgell i després a Barcelona. El meu besavi barceloní va passar a València i allà va néixer el meu avi. El meu besavi va tornar a Barcelona, amb tota la seva família, el 1898. A la Ciutat Comtal va néixer el meu pare el 1912 i jo, el 1941″, recorda Saranyana.
L’acadèmic recorda la figura del seu pare, metge que va servir a la Guerra Civil. També repassa la seva infància i educació a l’Escola Suïssa de Barcelona, així com el seu interès per la lectura i els primers viatges a l’estranger per abordar la seva incorporació a l’Opus Dei i la seva experiència a la Universitat de Barcelona, on després de diversos conflictes va ser expulsat temporalment. Saranyana esmenta alguns dels seus destacats professors, el seu trasllat a Roma per estudiar teologia i el seu retorn a Espanya per estudiar a l’Institut Teològic de la Universitat de Navarra. Un apartat especial ocupa la seva relació amb el fundador de l’Obra, sant Josemaría Escrivá de Balaguer, així com amb Álvaro del Portillo, que el va rellevar al capdavant de l’Opus Dei, durant la celebració del Concili Vaticà II.
Saranyana té un record especial per a diversos professors de la Universitat de Navarra, rememora la seva ordenació sacerdotal i explica les seves primeres experiències com a professor a la universitat. També parla de la seva especialització en filosofia i teologia medievals, la seva admiració per sant Tomàs d’Aquino i el seu interès en l’hermenèutica existencial a l’àmbit del tomisme. La conversa aborda la importància de comprendre la vida i les circumstàncies d‟un autor per entendre veritablement la seva obra. Saranyana parla sobre la regionalització de la filosofia i com la geografia i la cultura poden influir en el pensament filosòfic i destaca la seva relació amb Joseph Ratzinger abans i després d’assumir el pontificat com a Benet XVI.
“Aquino em va guiar en els meus primers passos i ha tornat a ser el meu company al final. Tot i que la tesi doctoral versava sobre sant Bonaventura, amb tanta o més freqüència acudia les obres de sant Tomàs, no només a les dues ‘Sumes’, sinó també als opuscles, els quodlibets i les qüestions disputades A mitjans dels 70 vaig preparar una edició d’assajos catequètics tomasians, que se’n va vendre molt bé. Després vaig publicar la versió espanyola del ‘Compendi de teologia’, que em va portar molts mesos de treball. Finalment, ja a la dècada dels 90, vaig donar a les premses una biogràfica esplèndida de sant Tomàs, escrita per James Weisheipl, aprofitant una traducció a mig fer que em va cedir Frank Hevia. Ara he rescatat una traducció que vaig fer cap al 1974 o 1975, del comentari tomasià al llibre de Job, la seva obra de teologia bíblica més acabada, i he editat, amb àmplies paràfrasis, el comentari als tres primers capítols jobians”, recorda l’acadèmic a la conversa.
